Dies de boda
Avui en dia moltes parelles escullen casar-se entre els mesos d’abril i octubre, i el dia escollit de la setmana acostuma a ser el dissabte. Tot i així, en altres èpoques els dies propicis per casar-se eren uns altres. Descobreix-los!
A l’Edat Mitjana era costum que les núvies procuressin casar-se en les nits de lluna plena, ja que hi havia la superstició de que serien beneïdes amb fertilitat i abundància econòmica.
Els dilluns, dia de la Lluna (la deessa mare), es consideraven com a dies propicis per a casar-se en la època preromana i romana.
Hi ha un refrany que diu “en dimarts ni et casis ni t’embarquis”. Aquest refrany prové de l’antiga Roma. Dimarts és el dia de Mart, déu de la guerra, per aquest motiu els romans consideraven que era un dia propici per a les desgràcies, catàstrofes i la sang. Per tant, es prohibia viatjar i casar-se en aquest dia.
El divendres és el dia de Venus (deessa de la bellesa i l’amor). Era considerat un dia òptim per a que l’amor dels nuvis durés molt de temps.
El diumenge era un dia beneït en l’Europa preromana, ja que era el dia consagrat al déu Sol. Els romans l’anomenaven dominicum, per domine “dominador”. Se suposava que el déu Sol portaria salut, alegria i abundància sobre la parella.
Gener no era una bona època ja que es considerava que qui es casava durant aquest mes tindria una economia pobre durant el resta de la seva vida.
