L’arquitecte fou Enric Sagnier i Villavecchia.
Malgrat haver-se col·locat solemnement la primera pedra el 28 de desembre de 1902, les obres de la Cripta no es van iniciar fins el 19 de juny de 1903 i anaren avançant en mig d’una gran penúria econòmica.
La Cripta està presidida pel Sagrat Cor de Jesús, amb quatre altars dedicats a Sant Antoni de Pàdua, Maria Auxiliadora, Sant Josep i la Verge de Montserrat. A més dels altars es pot veure que omple l’interior de la Cripta, a mena de fris, un gran Via Crucis d’alabastre policromat esculpit per Josep Miret junt Pérez Fàbregas. Sobresurten les 14 magnífiques figures de l’estació XII que tenen quatre metres de longitud. Al costat dret trenca la seva línia, la Verge del Carme, un retaule d’alabastre emmarcat en una creu de marbre, simètrica a la del crucifix de tamany natural que ocupa el costat esquerre.
La llum natural arriba a la Cripta mitjançant diversos vitralls situats al voltant de l’entrada, amb els temes: els majors en arc, en els extrems. Representen l’aparició de la Verge del Pilar i la conversió de Recadero al Catolicisme; Sant Ferran i Sant Hermenegild ocupen dos vitralls grans verticals, mentre els petits situats sobre la porta estan dedicats a Sant Joaquim, Sant Isidor, Sant Antoni i Santa Isabel d’Aragó, Reina de Portugal.

Font: Fulletó informatiu del temple del Sagrat Cor del Tibidabo