L’església parroquial de Sant Feliu d’Alella conserva de la primitiva construcció romànica el primer dels cossos del campanar, de torre, quadrat (arquacions lombardes); adossada a aquest campanar romànic es bastí en 1454-63 una església d’estil gòtic, més àmplia, que correspon al lloc ocupat per l’actual presbiteri i les capelles més properes i el 1611 es tornà a ampliar l’església des del portal antic fins a l’actual i aquesta obra, acabada el 1613 i dirigida pel mestre Antic Ponç, és la que ha perdurat fins avui; la façana, severa, reinaxentista, té una portalada rectangular flanquejada per columnes i acabada en una fornícula amb l’escultura de Sant Feliu i un frontó decorat amb ornaments apiramidals corona el conjunt. La capella dels Santíssim es bastí el 1886, però malauradament no se seguí el projecte que havia fet Antoni Gaudí, el gran arquitecte, que havia passat diversos estius a casa de la familia Vicens d’Alella (es conseva el projecte en el ric arxiu parroquial i al costat de l’Evangeli hi ha un Crist dibuixat per Gaudí; Bonet i Garí, que dirigí la restauració del temple, dissenyà una gran llàntia). Les actuals campanes del rellotge procedeixen de la torre de Gràcia del Virrei Amat i foren fetes el 1772 a Lima. Entre les peces de més valor que havia estatjat la parròquia es pot comptar el retaule de l’ardiaca Desplà féu bastir a Pere Torrent el 1512, el qual fou sustituït per altres, entre els quals, ja al segle XIX, pel de la confraria de vidriers de la seu de Barcelona (obra del XVIII), que desaparegué en les destruccions del 1936. Entre els interessants documents guardats a l’arxiu parroquial hi ha el llibre redactat pel rector Francesc Riu (1694 -1740) De redditibus Ecclesiae Sancti Felicis Alella, indispensable per a conèixer a fons la història del poble. Davant l’absis hi ha un monument a l’ardiaca Desplà i una estela en memòria de Gaudi.

Font:Gran geografia comarcal de Catalunya i Fundació Enciclopèdia Catalana