Pocs anys després de 1319, any de la fundació de la parròquia es va començar a bastir l’església.
El campanar i la façana, que han esdevingut símbol de Blanes, és el que resta de la construcció gòtica de finals del segle XIV.
Amb l’incendi de 1936 es van enderrocar les voltes del temple i gran part dels murs. La reedificació de l’església va durar deu anys (1939-1949) i va ser dirigida pels arquitectes Francesc Folguera i Lluís Bonet.
L’Església actual és de planta gòtica de tres naus. La central, molt espaiosa, fa deu metres d’amplada. L’absència de capelles laterals fondes dóna al visitant la impressió que sigui d’una sola nau i que les columnes tinguin una funció merament decorativa.
La llum natural prové del rosetó de la façana principal, que representa l’Assumpció de la Mare de Déu i dels vitralls laterals.
El presbiteri destaca per la seva harmonia i bellesa cromàtica amb l’altar major, sagrari al fons, el baldaquí i les pintures murals al fresc, i la pedra del terra.
L’altar major és una peça de marbre fosc polit, adornat en la seva part central amb uns relleus, i cinc plafons de bronze daurat que representen escenes de la vida de la Mare de Déu.
El sagrari, emmarcat per una fornícula, és de marbre blanc amb la porta de ferro daurat.
La creu és una antiga creu processional amb esmalts, que imita l’estil gòtic.
El baldaquí o cimbori, acabat el 1946, té quatre columnes amb capitells d’alabastre adornats amb l’escut de Blanes. La coberta és d’artesonat policromat. A la part frontal destaca el medalló que representa la Mare de Déu Assumpta al cel.
La talla de l’Assumpció de la Mare de Déu, titular de la parròquia, rodejada d’àngels és obra de Jaume Busquets.
Les pintures murals del presbiteri, són unes importants pintures murals al fresc, obra del gironí Jaume Busquets i Mollera (1904-1968).

Font: Fulletó de la mateixa parròquia de Santa Maria