Autor: airam » dt. jul. 04, 2006 10:31 am
Montsesita, lo fort es que no ho hem dit.
El meu chicot no vol donar el disgust als seus pares, el sentiment catòlic es molt fort, extremadament fort, però el meu xicot diu que no ho podem fer aixó, que ens casem per la esglèsia, que només tenim que fer aixó per poder estar tranquils, i així mai mes ens podran dir res.
Que es evident que ell enten el que jo li dic, que els meus pares no son creients, encara que si catòlics però ...
Jo li dic, que no em fa falta els diners dels seus pares, ni res de res, si el deixen sense res, per la super ofensa que no passa res, però ell no hi està d'acord, diu que son tres germans, i que ell vol el mateix que els seus germans, igualtat de condicions, i la veritat es que per tenir les mateixes condicions que la resta de la familia, es te que casar per la esglèsia, sino res de res.
La veritat es que els meus sogres es van portar super be amb la boda dels meus cunyats, però extremadament be, i el Miquel diu que no te perquè ser menys.
Mira no ho se, ja se'm passarà.
La veritat es que tot ve una mica de dissabte, jo em vaig molestar una mica amb els comentaris que em van fer, el dir que no em volia casar, i ells em van contestar que no digues tonteries, i desprès els hi vaig dir, doncs molt em em caso pel civil, no pretendreu que fassi una cosa en la qual no hi crec, i em va repondre el sogre, que llavors fariam ratlla i creu i que no li demanessim res. I com diu el meu xicot que sempre vull tenir l'última paraula, els hi vaig dir, que em sorprenia que encara hi hagues gent tant egoista.
Clar, la veritat es que només ho vaig fer per tantejar el terreny, i a veure que passava, suposo que si al final ho decidissim, vull dir, fer-ho pel civil, haurien de callar, però en Miquel no ho acaba d'acceptar.
Total que desprès d'això hi va haber bronca, una mica grossa, i jo vaig tornar a Zaragoza, així, de cop, amb la rabieta, i ara em trenco el cap, vull dir, son coses que jo sempre he pensat, des del moment que vaig decidir casar-me he acceptat que ho faig per ell, però ara li dono massa voltes, però massa massa.