Lo que Internet ha unido...

[Crisxyz]

Pero ella me pregunto que si yo era la novia y le dije que si.

Sin decir nada mas se fue para un lado de la tienda y me trajo un catalogo y me dijo que me lo mirara, que si allí no me convencía ninguno de los vestidos que entonces me enseñaba los de fiesta.

Pues nada que me puse a mirar y en el catalogo salían vestidos de novias por menos de 1000 euros, no me lo podía creer.

[Crisxyz]

Seguí pasando las paginas hasta que vi el mío, me encanto, sencillo como yo, con apenas unas pedrecitas brillantes en el corpiño, con cola, los tirantes en forma de trenza...

Le pregunte que porque motivo estaban tan baratos me dijo que eran vestidos de temporadas pasadas, había de todos vi un Pepe Botella, José Luis novias i Aire, pero el mío no era ninguno de ellos. El mío es de Sposanova y por mas que he buscado no he encontrado fotos en internet.

No me importa si es buena marca o no, o si es de la temporada 2006 o 2007, me da igual, me encanta. El día 20 de este mes tengo la segunda prueba y estoy deseando que llegue el día.

[Toni]

Muy bien Cris, te lo estás currando

[Crisxyz]

Gràcies, disculpa'm però amb l’estrès dels preparatius em va fer ràbia lo dels missatges.

A veure si ho aconsegueixo.

Salutacions!!

[Crisxyz]

Ara escriure en català una estona, jeje.

Bueno per on anava...

A si, com que jo vaig conèixer el Carles al novembre i el Nadal estava gairebé al damunt, vaig decidir que no volia deixar d'anar a casa dels meus pares i tampoc volia passar el meu primer Nadal amb ell, sense ell.

Unes setmanes abans del Nadal li vaig preguntar a ell i em va dir que li feia una mica de por haver de conèixer ja els sogres, però que endavant!

Pobret meu no sabia el que li esperava...

[Crisxyz]

El meu pare sempre va ser un home molt seriós i amb lo gran que era imposava respecte.

Va arribar el dia de que el Carles conegués els meus pares i l'avia, jeje.

Amb ma mare cap problema ella encantada, però amb el meu pare ja va ser diferent.
No he dit que el meu xicot és ingenier tècnic electrònic i casualitats de la vida el meu pare també ho va ser. Jo pensava que ja tindrien conversa per trencar el gel.

Ja!, que equivocada estava...

[Crisxyz]

Tot anava mes o menys be fins que al Carles no se li va acudir una altra cosa que dir que li agradaria anar de viatge a Escòcia per el paisatge verd i tal, i el meu pare va i li salta amb cara de gos rabiós que no alia anar tan lluny, que si volia veure verd se n’anés a Astúries, jeje.

El Carles es va quedar blanc com el paper

Durant tot aquell dia cada vegada que el meu pobre novio deia algo el meu pare zas! li fotia un moc, això si amb diplomàcia.

A la nit quan va arribar l'hora de dormir no sabíem que fer el Carles i jo, si anar a dormir junts o separats(imagineu el panorama).

En aquell moment salta el meu pare i diu que podem dormir al pis de abaix a casa de l'avia que ella no arribava fins al dia següent (estava a casa de el meu tiet).

Bueno pues amb el permís del papi, a dormir a casa de l'avia.

[Crisxyz]

Al dia següent va arribar la meva yaya i tot be.

Uns dies després d'acabar les festes, ma mare em va trucar i em va dir que li havia tocat el crostó a el meu pare per la canya que li va donar al Carles, jeje.

Em va explicar que li havia dit que s'havia passat una mica amb el noi i el meu pare li va contestar que si a més de prendre-li la nena li havia de fer festes

Ma mare li va dir que la nena ja feia dos anys que vivia sola i que el Carles no li havia pres res.

Això va passar al desembre i fins el mes d'abril anàvem de tant en tant a passar el cap de setmana a casa dels meus pares.

[Crisxyz]

L'any 2005 va ser l'any que vaig conèixer el Carles hi va ser el millor any, però l'any 2006 va ser el pitjor i concretament des de l'abril.

Estic explicant la meva historia amb el Carles i això es felicitat i alegria però per desgracia també porta lligat la cosa més dolorosa que he viscut.

Un dia del mes d'abril la meva germana em va trucar i em va dir que havíem de parlar, al meu pare li havien trobat Càncer. Vaig anar a Barcelona i la meva mare, la meva germana i jo ens vam seure a parlar del tema.

La cosa pintava molt malament, el meu pare no ho sabia del tot però tenia metástasis per tots els òrgans menys el cor i després d'insistir molt als metges ells li van dir a la meva germana que al meu pare li donaven de 3 a 6 mesos de vida. Em vaig posar a plorar i no podia parar.

Per desgracia jo havia de tornar a la meva vida, a la meva feina i tot i que l'anava a veure de tant en tant el 19 de juliol va arribar massa ràpid.

No m’allargaré massa perquè aquest tema em fa mal.

El 19 de juliol després d'haver fet una setmana abans una sessió de quimio el meu pare va morir, es molt trist explicar això, però dins de tot puc dir que va morir tranquil, a casa seva, al seu llit, amb la seva família al seu voltant.

[Crisxyz]

Van ser dies i mesos molt durs, en tot moment el Carles va estar amb mi.

Jo patia per la meva mare i la meva germana.

El mateix mes que va morir el meu pare la meva germana va saber que estava embarassada i això va ser un motiu d'esperança per nosaltres, sobretot per la meva mare.

Va néixer el meu fillol i quan li vaig veure la cara em vaig emocionar no només pel fet de veure el nen sinó perquè era el viu retrat del meu pare.

La meva mare sempre ha dit que el nen quan va néixer es va assemblar tant a mon pare perquè era una manera de tenir-lo present, que si ell hagués estat viu no s’hagués assemblat.

Ara el nen te tres anyets i en el nas i els llavis es igual al meu pare però en lo demés es pastat al meu cunyat, aquest nen ha sigut un gran regal.

El Jordi que així es com és diu el meu fillol, serà el qui portarà els anells, ja tinc ganes de que arribi el dia.

[Shaik]

Una història molt maca noia!

M'ha emocionat molt perquè el meu pare tampoc hi és, i dintre de l'alegria te'n recordes dels que falten i et ve una pena extranya, suposo que ens passa a tots. Jo el vaig perdre quan tenia 13 anys, una hòstia massa forta a aquella edat, però bueno, hem d'aprendre a gaudir a la vida i a pensar ens els que no hi són amb un somriure, no amb llàgrimes. Segur que ells estaran feliços sabent que els recordem amb alegria.

[Crisxyz]

Gràcies Shaik.

Encara que no tingui el meu pare, tinc la meva mare que es la dona més bona del mon.

Pobreta, tot i que només cobra la pensió de viudetat entre ella i la meva germana m'han regalat el vestit i els complements a més del ram i les figuretes del pastis.

[marsal75]

felicitats pel casament i per l'original forma que has trobat d'arribar als cent missatges, i per tant col·laboro a que hi arribis molt rapidament

amb la meva parella també ens vem coneixer a traves de la xarxa, i despres de moltes converses al messenger, ens vem coneixer en persona... i el primer acte de confiança total amb mi va ser pujar al meu trasto... si si trasto... un r-5 de 17 anys, que va morir al cap de poc temps de començar a sortir amb ell...era el seu destí: el dia que trobés el meu amor marxaria el meu altre amor

[Crisxyz]

Moltes gràcies marsal75, per cert he vist que la teva ubicació es el Vallès Oriental, de quin poble?

La meva mare viu a Lliça de Munt, i durant molts anys vaig viure a Parets del Vallès.

Moltes vegades penso que he tingut molta sort de trobar la meva parella per la xarxa, tenint en compte tot lo que et pots arribar a trobar, també he de dir que alguns amics d'ell al principi no donaven un duro per nosaltres i ja veus, jeje.

També hi ha hagut gent que quan s'han assabentat de que als pocs dies de habernos conegut ja vivíem junts s'han posat les mans al cap, hi ha de tot. Però perquè esperar quan saps del cert que has trobat el teu company de vida...

[Crisxyz]

Per cert enhorabona a tu també pel casament

[marsal75]

ufff jo del Vallès Oriental gairebé no m'he mogut. Vaig neixer a Palau-solità i Plegamans (de todos los santos, com jo dic), i vaig anar a viure a Caldes de Montbui.... 5 km de recta que els separen, i quan vaig trobar al meu xicot em va costar ben poc deixar Caldes i la seva pijoteria per anar a viure a la multicultural Canovelles... un canvi del 100% però del que no m'empenedeixo

[Crisxyz]

Es que a vegades no saps on tindràs casa teva, ja veus a mi qui m'anava dir que faria la meva vida i trobaria la parella a Tarragona.

[Crisxyz]

A veure per on anava... a si.

Canviant una mica el tema, m'agradaria explicar com ha sigut la nostre relació.

Encara avui i gairebé cada dia ens enviem sms al migdia tot i que ens veiem per la tarda, he tingut moments molt durs ja que em vaig quedar sense feina uns mesos i jo ja no sabia que fer tot el dia tancada a casa. Al Carles mai li ha faltat un somriure una paraula màgica per fer-me sentir millor inclòs quan jo em tancava en banda i em posava en plan negatiu ell mai ha perdut la paciència.

També he de dir que no som una parella idíl•lica, per el moment hem anat tenint petites bronques mai d'aquelles de dir ho deixo(espero que aquestes no arribin mai), ara, a vegades l’hagués matat, jeje.
Suposo que totes en algun moment ho em pensat.

[Crisxyz]

Sempre m'ha animat a superar-me, i al final després de portar més d'un any a l'atur em va empènyer a estudiar a distancia per treure'm la ESO (jo tinc el Graduat Escolar), encara em falta un trimestre però a dia d'avui i en gran part gràcies a la seva ajuda ho tinc tot aprovat i amb notable

Si no hagués sigut per el meu "profe" particular, ara jo no estaria explicant això.

També va sortir la oportunitat de fer un curset de monitora de lleure i ell no va dubtar ni un segon a l'hora de pagar-me la matricula (jo estava a l'atur i no cobrava res), i ara després d'un any i poc en que vaig fer la teòrica, les practiques i la memòria (un rotllo), ja tinc el meu carnet de monitora i ara fa uns dies que m'estic a casa ma mare perquè m'ha sortit feina de monitora (3 setmanes).

Pobret Carles tot solet al nostre pis i jo a casa la mama, ell em truca cada dia per la tarda i hem tornat a parlar per el messenger com quan ens vam conèixer, quins records...

[Crisxyz]

Bueno per fi ho he aconseguit, 100 missatges!!

Aprofitaré aquest post per posar fotos dels detallets i les coses de la boda.

I continuaré explicant cosetes que m'he anat deixant per no posar-me massa sentimental