lanoelieta ha escrit:Hola guapissimes!!!
Després de molts dies sense conectar-me ja torno a ser aqui!!!
He passat uns dies fatal...bueno encara estic regular però almenys ara ja soc una mica persona.
Dimecres passat hem trobava una mica rara però pensava que seria el tipic arrofredat, però dijous ja era mes serio hem feia mal tot i la panxa la tenia super revolucionada, total que com es normal en mi el cap de setmana hem fico malalta (no hem ficare malalta entre setman, no...), febre, vomits, descomposició i ahir m'aixeco amb infecció d'orina!!!!I per rematar m'ha sortit un super gra a la barbeta de la infecció i el metge m'ha tingut que donar antibiotic per a que baixi la inflamació!!Ojo,ehSi el veiessiu flipariau, no havia tingut mai un monstruo aixi!!I damunt el dissabte vaig de boda!!!!!!!!!!!!
Aixi que ja veieu, m'he passat gairebé una setmana pachucha, no tenia ganes ni de conecta-me, només volia dormir,bueno el rato que podia xq les carreres al lavabo eren continues...!!!
Aveure noies, he començat a llegir i vaig una mica per ordre...aixo de tenir tanta feina atrassada....
Miriameta: M'ENCANTEN AQUEST BOLIS!!!!!!!!!!!!Jo tambe els vull!!!
Tema anell: a mi me'l va regalar aquest estiu, concretament el 16 d'agost. Va ser de pel.licula!!!
Vam marxar uns dies a Londres, anavem amb 2 parelles mes (els nostres millors amics), i un dels dies hem va portar a la National Gallery per a que jo pugues veure un quadre que m'agrada moltissim i que te un significat especial pels 2, es el Matrimonio Arnolfini del Jan Van Eyck. Un cop davant del quadre, ens vam fer un lloc davant de tot, i havia un munt de gent, i alli hem va dir que m'havia portat fins alli xq aquell quadre era un matrimoni i que pel significat que tenia...llavors jo me'l vaig mirar i quan li vaig veure la cara vaig pensar no pot ser! i es va ficar la ma a la butxaca, es va agenollar i hem va dir: Noelia, te quieres casar conmigo??i hem va obrir una caixeta amb un super anell!!jo vaig començar a plorar i a dir-li que si,tothom es va ficar a aplaudir i els nostres amics van començar a cridar viva los novios!!!Va ser...No ho podre oblidar mai!!!Ho va fer sense que jo m'adones de res, no m'ho imaginava ni de conya!
I llavors va ser quan vam arribar a Lleida que vam anar a mirar data per casar-nos i mireu ENS CASEM!!!!!!!!
Vaya rotllo us he pegat,no? Aixo es xq feia molts dies que no m'aguantaveu...jajajaja
Bueno i ara vaig a continuar llegint-vos que encara no havia acabat...
Bon dia!!!
Noelieta, quin promés més romàntic que tens!!!!!!!!
el meu si que em va donar l'anell però el moment romàntic, romantic no va ser!!! jejeje Que hi farem! I nena recupera't molt i fes repòs!!!
que aquí estan caient totes malaltones!!! i el dissabte tens una boda i has d'estar perfecta!!! 



