Boda :: Foro Bodas :: GuiaNupcial.com ::

Hola noies,
Tenim previst casar-nos al juliol del 2010. El meu problema es el següent... ahir parlant amb el meu xicot ell em va comentar que realment no es vol casar...
En aquest cas vaig ser jo qui li vaig demanar per casar-nos i ell em va dir que vale. Des d'aleshores ja ho hem comunicat a la familia, pares i germans, i als amics i alguns cosins i tiets. Hem anat a veure ja alguns restaurants, i de moment to sembla be.
Ara cada cop que parlo de coses del casament s'enfada, ahir em deixa anar que si d'ara fins al casament només fare de parlar de lo mateix, per que esta una mica fart del tema.
No se que fer.... estic una mica depre.
No se, ahir per la tarda estaba una mica cansat i no se, jo no el vull obligar a casar-se, si ell no vol ho hauré de respectar, pero van passant els dies i anem fent plans i clar...

Si algu em pot donar algun consell del que faria...

t'envio un privi!!!!!!!!!

Uf nena és un tema complicat, més val que seieu i ho parleu tranquilament, si no es vol casar, millor no obligar-l´ho, es un pas molt important i s´ha d´estar convençut....

Sort guapi!

Si et serveix d consol, jo tinc uns amics q es van casar i el nuvi al principi también l'atabalava una mica el tema pq ella sempre estava pendent d les coses dl casament, al final va ser ell qui li deia les coses a ella per preparar i tal. Potser ho ha d'anar paint, pero crec q ho heu d parlar seriament i decidir-vos, es un pas important en les vostres vides i tan un com l'altre n'heu d'estar ben convençuts.

Sort guapa i qualsevol cosa, aqui estem per animar-te!

Tranquil·la Gina, ja que es molt normal que els homes s'agobiin amb el tema i mes faltant tant de temps. Si et serveix de consol nosaltres ens casem el Juliol del 2009 i ara sembla que treu el tema a vegades, però li costa, li costa.
Així que ànims i pensa que fins que no falti un any tampoc fa falta que mireu els 2, mira tu i ja li ensenyaràs quan ell estigui mes "aprop del dia" les opcions que t'agraden mes.

Hola a totes!!
primer de tot us vull agrair els vostres ànims... m'han ajudat molt.
El diumenge vaig estar parlant amb el meu xicot, el Christian, i resulta que no es vol casar de veritat, per que la nostra relacio no va com ell voldria, sempre ens estem esboncant i ell no vol aixos. Després de molta estona de xarla ell ha decidit que ho intentem de nou.
Així que lo del casament queda totalment parat. Si ell veu que la nostra relacio va be i ell vol que continuem aquest cop serà ell el que decideixi si es vol casar o no.
El meu problema es que els meus problemes els descarrego, en forma de bronca, a ell, i sempre estan relacionats amb altres coses, com la feina, els pares.... Entenc que no te ell la culpa de que em posi de mala llet sense cap motiu. Així que per primer en la meva vida em prendre les coses amb molta més calma, i sense cabrejar-me amb tanta facilitat.

Pasi el que pasi us mantinc informades, si voleu.

Gracies per tot.
Un peto ben gros
Gina

Hola Gina,

en primer lugar muchos animos ,gracias a ti, por sincerarte y dejar ver que eres honesta y que no tienes ningun inconveniente en hacer ver que a veces las cosas no van como uno/a quiere.
Cuenta conmigo si necesitas alguna cosa ok?muchos besotes wapi!!!.

Hola Gina,

La veritat és que heu pres una decisió molt sabia, és millor afrontar la relació i intentar-ho de nou, que fer "oidos sordos" i deixar que les coses segueixin malament.

M´en alegro molt que hagueu parlat i que ens expliquis, tal i com t´ha dit oshia aqui ens tens!

Que vagi molt bé i esperem veure´t aqui tard o d´hora!!!

Hola Gina!

Gracies a tu x explicar-nos-ho. La veritat es q es un tema dificil i explicar-ho deu costar, i mes quan aqui estem totes il·lusionades amb el mateix tema, el nostre casament. Si necessites parlar-ne aqui estem, i la veritat es q has d tenir valor i afrontar les coses, el q et proposes es dificil, cadascu te el seu caracter i a vegades els impulsos van mes rapid q els nostres pensaments, pero des d'aqui t'animo i estic convençuda q aconseguiras fer-ho. anims i per qualsevol cosa aqui estem!

Petons

Molt anim Gina, ja veuras com tot s´arrecla aviat!! Jo també soc de l´hospitalet, ´de quina part ets tu??? molts petonets

Ánims guapetona!!! Un petó molt fort!!!

Hola noies!!
quan vaig obrir el post, mai m'hagués imaginat que algú contestaria o que em donaria els ànims que m'heu donat vosaltres.
Us vull agraïr a totes tot el que he fet.
De moment lo nostre va molt be, vaig abusar massa de la confiança amb el Christian, i ja les bronques eren diaries. No em vull enfadar per qualsevol tonteria, així que m'he proposat ser més tolerant, i sembla estrany però ell posa més interes amb el que faig, i en les feines de casa.
Sembla mentida però el haver analitzat la nostra relació ens ha fet veure tot el que no volem que sigui.
Jo entenc que ell no vol acabar com els seus pares, que han estat casats 20 anys sense estimar-se i amb moltes bronques només pel fet que tenien el fill. Jo tampoc ho voldria.

El Christian vol veure com va lo nostre durant mes o mes i mig així que potser al desembre tornem a parlar de casament, no se sap encara. Aquest cop serà ell qui farà la petició, he deixat aparcat l'anell de compromis que em va regalar per que sigui ell qui mel posi quan vulgui que sigui.

Espero poder continuar en aquest forum, us aniré informant.
Molts petons a totes i gràcies per tot de tot cor.

Per cert marta24 soc de Sant Josep.

Animos wapi!!, ya veras como pasa tdo sin darte cuenta, es mejor las cosas sin agobios ni males entendidos.
Suerte y esperemos verte por aqui!!!.

PETONETSSSS I SORT!!!!.

Ei nena!! m´en alegro molt!!!

Hi han vegades que val més la pena parlar seriosament i analitzar la situació que no parlar-ho!!

Mira jo fa dos anys que vaig fer les maletes i vaig marxar de casa nostra, van ser un parell de mesos de reflexió ( encara sortiem, no ho vam deixar, però necesitavem distanciar-nos per aclarir millor les coses ) després va ser ell qui em va demanar que tornés, vam passar al novembre les millors vacances de la meva vida fent la ruta romántica dels castells d´Alemanya, i allà em va demanar que tornés a casa.

Desde llavors, les coses son inmillorables, els dos hem canviat per millor la nostra relació i ens casem!!

I saps una cosa ?? ni fet a posta no ens vam adonar...el dia que ens casem farà 4 anys que vaig marxar de casa, maleta en puerta jajajaja, ni fet a posta, és una senyal que seure i parlar les coses és molt millor que fer oidos sordos!!!!

No tot està perdut, realment espero veure´t per aqui molt aviat!!

Petonets guapa!

Hola Tinita,
moltes gràcies pels ànims.

Quan el Christian em va comentar que lo nostre no anava com ell volia, després de molta estona de parlar al final es va prendre la decisió de que ell marxes a viure amb la seva mare per pensar, volia temps per veure el que sentia per mi i per veure si realment es aixos el que vol.
Però em va sorprendre quan, en teoria estava fent la maleta i jo estava a la cuina sense saber que fer, que em va cridar per dir-me que ho intentariem i que de moment no necessitava temps sol.
La veritat és que el fet que marxi per pensar no m'assegurava que tornes. Menys mal que al final s'ho va pensar i em va donar una alegria envers d'una tristesa.

Ja us aniré explicant guapes, estic molt contenta d'haver descobert aquest forum i la gent que hi ha és lo millor.
Gràcies noies!

Gina guapa!

M'alegro q les coses s'hagin mig solucionat, de debo m'has donat una alegria! Ara penseu les coses i aneu amb calma, i a veure si aquest Nadal el Christian et sorpren i et posa l'anell de compromis al teu dit i q pogueu tirar el casament endavant. Anims guapa!

Per qualsevol cosa, aqui seguim. Esperem veure't aviat per aqui

molts petonets

Hola noies,

buaaa... tot aquest temps per meditar m'està matant. Estic molt trista i depre.
No tinc ganes de fer res, ni tan sols de menjar, al migdia arribo a casa i em sento al sofa i alla em quedo fins que arriba la hora de tornar a la feina. Vull saber ja si el Christian vol passar la resta de la vida amb mi o si no ho vol.
L'altre dia li vaig preguntar que com estava, si estava més animat i em va dir que encara no sabia. I jo m'estic deprimint cada dia més.
Aquest dissabte venen unes amigues a sopar i cada dia penso en trucar-les per dir que no es vinguin, posant qualsevol excusa, per que ara mateix lo últim que vull és tindre gent per casa.

Bua.... no se que fer... tic cada cop pitjor, em pensava que estava molt be que decidis quedar-se i mirar com va lo nostre i ho ha empitjorat tot. A vegades penso de dir-li que s'en vagi que ara la que vol temps soc jo... no se...

Tic molt trista....

Gina, neni, lo que tienes que hacer es no agobiarte,ni agobiarle a el, tu piensa que le tienes a el, cada dia, y que sea ahora o de aqui 3 años te casaras con el , todo surge neni.A veces las cosas no se pueden forzar porque salen mal,date tiempo y dale tiempo pero no os agobieis.
Y no estes pensando cada dia a cada momento en lo que no sabes si podra o no ser, haz la vida normal y ya veras que antes de lo que crees todo volvera a la normalidad.
Se que a lo mejor es facil decirlo pero menos facil es aplicarlo pero ANIMO wapi que se que podras hacerlo.No cambies cosas ,citas que tienes previstas ya que lo que menos necesitas es estar pensando en el tema toooodo el rato.Iros de fin de semana hacer algo diferente que no caiga en la monotonia lo que hagais , espero que salga bien todo wapi, petonetssssss!!!!.
Ya nos diras algo!!!.

Hola guapi,

No estiguis trista , fa molt poc que vau prende la desició de reflexionar i aixó no es fa en dos dies! Ja és molt que us ho plantejeu hi han moltes parelles que no veuen solució i ho deixen directament, així que no està tot perdut!

Jo per experiencia, ja et dic, van ser un parell de mesos que amb les vacances i tot va ser per desembre, o sigui tres mesos que tot va quedar aclarit.

Si el teu noi està agobiat no es desagobiarà en dos dies, ( i més si és com el meu xicot, la cosa va anar molt semblant com a tu ).

I pensa una cosa que més dona el casament?? l´important és que vosaltres com a parella estigueu bé, si no és al 2010 doncs serà un altre any!!

Jo fa més d´un any que l´hi demano i em deia que no, i també em rallava pq pensava que no volia compartir la resta de la seva vida amb mi, però a vegades les ments dels nostres xicots són més complicades, simplement era ELL qui m´ho volia demanar, no que l´hi demanés JO!! ( xapat a l´antiga jejeje ) i quan va arribar un moment que vaig deixar el tema del casament apartat i no l´hi vaig dir res més, llavors que ell ja no es sentia agobiat m´ho va demanar!

I la veritat és que molt millor, està molt il·lusionat amb el casament ( segueix agobiant-se per coses i és un home molt indecís , però té il·lusió ) i vol participar en tot, o sigui que et puc dir que l´espera val la pena!!

Anims nena i deixa pasar el temps, no l´agobis, intenteu fer coses junts romàntiques, que encenguin de nou l´espelma!!!

Un petonàs guapisima!!!

Hola Gina!! perdona que em cli en el teu post.. puc entendre perfectament la teva situació.. a mi no m'ha passat res semblant, però sí que em reconec en tu al veure que ets molt impacient.. a mi em passa exactament el mateix.. suposo que volem que les coses vagin més ràpids del que en realitat poden anar.. sé que és molt complicat, però has d'entendre que segurament ell va a un altre ritme... això sí, si realment creus que ell està dubtant massa o que no s'atreveix a dir-te el què, jo li demanaria que fos sincer de veritat..

De totes maneres, molts ànims imolta sort!!!

Petons