COMPORTAMENT CONVIDATS

[Lanati]

Doncs tal i com diu calina, jo això dels petons amb els llavis pintats ho trobo horroròs! Ja sé que no ho faran en el meu casament, perquè la gent em coneix i jo conec a la gent en aquest aspecte. Penso que el fet de que es tracti d'una festa no té perquè donar via lliure a comportaments infantils. Una festa no té perquè ser avorrida perquè no es llencin molles de pà als demès que no hi volen participar o es despulli al nuvi. Ara, travessar la sala rient i cantant i cridant per felicitar els nuvis, p.ex., ho trobo molt xul·lo. És que sembla que si no hi ha "desmadre", no és una festa. I sí, és una festa, però de casament, no un comiat de soltera.

[mimosa]

Siempre estás convencida de que en tu boda se comportarán pues viene la gente que te aprecia y te quiere, pero siempre un poco de miedo te da, sin ir más lejos he leido dos casos que me han dejado perpleja, en un restaurante de Tarragona se liaros a porrazos los invitados, se ve que un chico de la familia del novio se lio con una chica de la parte de la novia que a su vez tenia a su novio en la boda y este ultimo lo vio y hubo una batalla campal entre las familias.
Y en otro restaurante de Manresa hubo dos autocares, pararon en el camino y tambien la liaron, uno de los choferes tuvo que llamar a los mossos.
Vaya tela

[buniketa]

Doncs tal i com diu calina, jo això dels petons amb els llavis pintats ho trobo horroròs! Ja sé que no ho faran en el meu casament, perquè la gent em coneix i jo conec a la gent en aquest aspecte. Penso que el fet de que es tracti d'una festa no té perquè donar via lliure a comportaments infantils. Una festa no té perquè ser avorrida perquè no es llencin molles de pà als demès que no hi volen participar o es despulli al nuvi. Ara, travessar la sala rient i cantant i cridant per felicitar els nuvis, p.ex., ho trobo molt xul·lo. És que sembla que si no hi ha "desmadre", no és una festa. I sí, és una festa, però de casament, no un comiat de soltera.

Evidentment, el que ha de dominar sempre és el respecte, tant als que volen fer la broma com als que no hi volen participar. Ningú parla d'orgies en ple casament, o de "desmadre" (que com veiem al mateix foro, és un concepte relatiu), ni que si es llança pa o no (per posar un exemple) la festa hagi de ser més o menys avorrida o divertida. A mi em sembla molt més infantil jutjar com a alguna cosa ridícula o mal feta, comdemnable, el que no m'agrada o no es fa com jo vull pel simple fet que jo no ho faria (recordo com vaig veure en el casament d'uns amics com en una parella, ell amic nostre, la noia el va començar a renyar senyalant-lo amb el dit com si fos una criatura de 3 anys -en té 34- només perquè s'havia posat a ballar amb nosaltres -com sempre havia fet- quan ella li havia dit que no podia fer-ho perquè simplement ho feia amb un altre noi per riure una estona; una escena com aquesta, en persones de 35 anys, la veig no només infantil, sinó també ridícula; però així ho veig jo... evidentment una altra persona pensarà diferent).

Jo confio en la gent que vindrà al meu casament i estic convençuda que saben què cal i es pot fer i què no cal ni és convenient. La clau, com sempre, està en la mesura. Em penso que ni tot és blanc ni tot és negre; cada situació té el seu punt. El que a nosaltres ens agrada o no, no té per què ser el mateix que als altres, i no per això serà millor o pitjor. Tot depén de l'ambient i del caire que la situació hagi pres. Jo no necessito acabar beguda pels racons per passar-m'ho bé, ni llençar pa, ni despullar ningú, ni tampoc pintar-me els llavis per deixar marques a la cara del nuvi (al cap i a la fi, aquestes marques es treuen en un no-res i aquí s'ha acabat tot; si no agrada, n'hi ha prou amb dir-ho i de ben segur que aquells que ho han fet o anaven a fer-ho se'n desdiuen), però si sorgeix la broma en un moment puntual, tampoc crec que sigui un fet condemnable. Per mi una festa és una festa, de comiat de casament de bateig o de festa major: jo m'acostumo a comportar de la millor manera que puc i que sé a tot arreu. Penso que en un casament al restaurant encara hi ha lloc per determinades bromes o fets amb més o menys gràcia, evidentment... la solemnitat és la que hem de mantenir (allí sí) en la cerimònia. El respecte, però, a tot arreu i en tot moment.

Aquesta és la meva opinió, que ningú té per què compartir si no vol, però espero que sí respectar, igual que jo faig el contrari. En definitiva, per mi l'educació és això: poder respectar el que és diferent d'un mateix.

[carlina]

Buniketa jo tampoc no trobo malament pintar-se els llavis i donar un petó a la galta com tu dius marxen les marques però el que trobo malament i fastigós es que tothom però tothom li va donar tant a la meva germana com al seu marit a la boca, vaja que li van donar un pico i n'hi va haver un que va posar una mica de llengua.

A mi això em sembla fastigós!però hi ha gent com la meva germana i el seu marit que no li fa rés, doncs allà ells, jo sé que ningú m'ho hagués fet quan jo em vaig casar pq em coneixen i saben que aquest tipus de bromes no són per mi i pel meu marit.I les bromes que ens van fer van ser divertides però adaptades a nosaltres clar, pq penso que el truco de les bromes està aquí, en fer algo que els convidats riguin però que també els faci sentir comòdes als nuvis.

a10.

[Shaik]

Em fa gràcia una cosa... sembla que aquest dia tant nosaltres com els que convidem hem de deixar de ser nosaltres mateixos! No entenc per què! Jo no vull ni protocol ni solemnitat, no sóc pas la Infanta! La gent s'ha de sentir còmoda, i nosaltres també! La gent que volem que ens acompanyi és com és, uns són seriosos i altres no, que tothom actuï com ho cregui convenient!

D'altra banda, també crec que qui "inspira" als convidats són els propis nuvis: si volem emotivitat sabem com fer-ho, si volem un ambient informal també, i si volem que tothom estigui quiet i sense fer soroll doncs posem un quartet de corda durant el banquet i després en comptes de festa i ball contractem una soprano perquè ens delecti amb aries de Schubert, jejeje!

[buniketa]

Em fa gràcia una cosa... sembla que aquest dia tant nosaltres com els que convidem hem de deixar de ser nosaltres mateixos! No entenc per què! Jo no vull ni protocol ni solemnitat, no sóc pas la Infanta! La gent s'ha de sentir còmoda, i nosaltres també! La gent que volem que ens acompanyi és com és, uns són seriosos i altres no, que tothom actuï com ho cregui convenient!

Exactament, per això parlo del respecte i de l'adequació: cadascú sap com ha d'actuar, com és habitualment. Si un vol fer una broma, l'ha de poder fer (sempre que sigui amb la voluntat de passar-ho bé sense fer sentir malament els altres) i si algú no hi vol participar, doncs que no ho faci; per això hi ha diversitat de persones, de caràcters i de maneres de fer. Però cal ser conscients que el respecte ha de ser mutu, tant per a uns com per als altres. I això implica, sempre, ser un mateix.

Quan parlo de solemnitat em refereixo a la cerimònia, i no pas a qüestions de protocol, sinó de certa actitud respectuosa davant els contraents i la resta d'assistents: si no ets religiós i no t'agrada la cerimònia, per exemple, ets ben lliure de no anar-hi o d'esperar-te a fora en lloc de posar-te a xerrar amb el del costat mentre aquelles dues persones contrauen matrimoni. Evidentment, igual en la cerimònia civil. Reitero que és la meva opinió...

[Shaik]

Ai, que he editat mentre escribies, perdona!! Això de l'escàndol durant la cerimònia tampoc ho soporto, es poden quedar a fora esperant i llestos!

[snake35]

Bon dia, noies! Uff, aquest cap de setmana he anat a un casament. I dic "uff" perquè em vaig fixar en un tema en el que no havia pensat especialment: el comportament dels convidats. Després del primer plat, uns quants amics del nuvi, asseguts a la taula del costat, van començar a llençar trossets de pà a la nostra taula (vala dir que a la nostra taula hi havia la resta d'amics del nuvi). Com jo estava asseguda al costat d'un d'ells, rebia les "municions" un cop sí, un cop no. Parlo de gent vora els 40 anys i amb formació universitària (ho dic perquè es pressuposa una formació; encara que no hi té res a veure). Van fer caure una copa de vi, fins i tot. Potser algú dirà que sóc mssa seriosa, i potser sí que ho sóc, però em va semblar totalment fóra de lloc.
Comentant-ho més tard amb la meva família, ma germana em deia que va anar a un casament en què una noia va caure de la cadira de tan beguda com anava; i una tieta em va comentar que dos convidats van arribar a les mans en una altre casament.
Patiu pel comportament dels convidats?

Bona tarda Lanati!

Mira això és molt fort i ho trobo de molt mal gust, una cosa és que riguin, diguin visca els nuvis o que ens fem un petó, això de tirar pa és de gent inmadura totalment.

Nosaltres quan vam celebrar el nostre casament, sabiem que els nostres convidats no farien res de tot això, són gent que es saben comportar i que ens van seguir el rotllo i ens ho vam passar bomba, no vam patir gens per si podrien causar algun desperfecte al restaurant o si algú s'entromparia o hi hagués algun alderull d'aquests.

Has de connèixer bé a la gent que convides i si hi ha algún "problemàtic" saber si realment vols que estigui en aquest dia tan especial.

[carlina]

Shaik amb això que dius que qui inspira als convidats són els nuvis es això precisament al que em referia quan deïa que les bromes tenen que ser adaptades a com són els nuvis, pq clar qui fa les bromes et coneix de fa molt temps o anys i sap com són els nuvis, el que li agrada i el que no li agrada.Nanit!!

[estrelllita]

yo opino com alguna de vosaltres que els convidats s¡adaptan molt a com son la parella de nuvis..
yo no crec que en el nostre casament ens pasi res dolent.. se que alguna brometa po caure.. pero res que no ens agradi a nosaltres.. doncs ens coneixem tots y se fins a on poden actuar.. y tal

[buniketa]

Exactament: nosaltres ja sabem -o hauríem de saber- a qui convidem i de qui podem esperar segons què. Ells també saben qui els convida i què agrada i què no. Si estem en dubte i això es quelcom que ens fa patir tant fins no deixar-nos viure, la solució és, o no convidar a aquesta gent (i aleshores hem de prioritzar què és més important per a nosaltres) o, la que per mi és la millor opció: no pensar-hi gaire perquè és quelcom com el temps, no ho podem controlar al 100%.

[Massianya]

Ui els convidats... A mi el que em fa por és que al restaurant ens diguin que hem de pagar un plus a la barra lliure perquè els nostres amics s'ho han begut tot... Quan hi ha festa, l'alcohol baixa sense control. Sé que hi haurà molta gresca i que farem una mica el burro. I que riurem mooooolt!
Això del pa no crec que passi. No li veig la gràcia, i els meus amics tampoc. Si en veig algun, el convidaré amablement a anar a la taula de la canalla...
I pel que fa a crits de "volem un petó..." i aquestes coses, tampoc no crec que abundin (i jo estic encantada de la vida, perquè no m'acaba d'agradar...). Som d'una altra pasta...

[tora18]

Ui els convidats... A mi el que em fa por és que al restaurant ens diguin que hem de pagar un plus a la barra lliure perquè els nostres amics s'ho han begut tot... Quan hi ha festa, l'alcohol baixa sense control. Sé que hi haurà molta gresca i que farem una mica el burro. I que riurem mooooolt!
Això del pa no crec que passi. No li veig la gràcia, i els meus amics tampoc. Si en veig algun, el convidaré amablement a anar a la taula de la canalla...
I pel que fa a crits de "volem un petó..." i aquestes coses, tampoc no crec que abundin (i jo estic encantada de la vida, perquè no m'acaba d'agradar...). Som d'una altra pasta...

Per això ja paguem una pasta per la barra lliure, de totes maneres hi ha gent que veurà més del que li pertoca i d'altres que no veuran. Això compensa! Sí que és veritat que hi haurà casaments que els surti més a compte que d'altres! jejejje

[SUYI]

Hola guapes!

Jo no penso gaire en aquestes coses. Lo únic que puc dir es que quan aixequi la vista per a mirar els convidats vull que estiguin somrient, actius, fent volar els tovallons i si fa falta troços de pa. Per res del món voldria algo totalment serio i ple d'aparences que fes que ningú pogués gaudir del dia i ser com és.

La boda és una gran festa i així s'ha de viure!!!!

I si alguna cosa no surt com s'espera, doncs un glopet de cava i aquí no ha passat res!!!

Petonetsssss

[MiM]

Doncs nosaltres volem un casament mig serio! Per aquest motiu, la gent que sabem que no es comportarà, ja no la convidem. Tampoc vull que siguio un casament soso. Però jo crec que e spoden fer bromes pesades i bromes lights; i nosaltres volem evitar les del primer tipus.

Respecte l'alcohol... jo en principi volia fer un casament sense alcohol perquè tinc molta família que no se sap controlar i l'acaba armant i fent el numeret SEMPRE (siguin casaments, aniversaris, comunions, o fins hi tot les trobades familiars de Nadal!), però els meus pares (que no beuen gens) i els meus futurs sogres (que sí que els hi agrada molt el vi), m'han dit que era molt mala idea perquè hi ha gent que associa gresca amb l'alcohol i algú se'ns podria queixar. Al final hem arribat a un acord, hi huarà vi i xampany, no hi haurà barra lliure i els problemàtics simplement no els convidem per no saber-se comportar.

Jo és que sóc una persona molt seria, a mi les bromes no m'agraden gens. I espero que no cridin gaire "que es facin un petó" ni coses d'aquestes, perquè la primera vegada potse rels hi faig cas, però la segona ja no. Jo no sóc de demostrar el meus sentiments en públic. I també espero que en els meus pares no els atavalin gaire, perquè no ho seguiran gens (amb algú m'havia de semblar...)

[Shaik]

MiM, un casament és una demostració pública i notòria d'amor, molt més que un petó, jejeje!!

[Marvic]

yo en mi boda seguro segurisimo q la van a liar. de eso ya stoy más q convencida, pq sta vez se van a vengar de mi pareja q es el q la ha liado en otras bodas... así q eso ya lo se. pero bueno mientras sea d buen rollo y mi futuro marido no les acompañe en sus azañas todo bien...

[reixel_87]

Yo soi d las q pienso q en las bodas ai q liarla y divertirse, sin pasarse... siempre dentro d lo "normal" pero mi novio es d los q kiere una boda seria... pero mas q nada por la timidez! supongo q una vez beba alguna cosilla se empezara a soltar y asta se divertida, pq mis amigos seguro q la lian un pokillo!

[_syl_]

Hola,

A mi en un principi, no em preocupa gaire el comportament dels convidats. Sobre la guerra de pa no m'agrada la idea però si surgeix que hi farem... si cridan: "Viva los novios!!" La meva parella no farà res perquè és un xic catalanista, així que suposo que els replicarà amb un "Visca els convidats!!!"
Sobre el tema alcohol, els meus amics i nosaltres quan anem de festa som de veure, així que suposo que com el casament anterior, llogaran un bus i acabarem al "Bar Núria" de Girona esmorzant!

Aig! Espero que vagi bé!!! A vosaltres també =)

[maido]

Doncs nosaltres volem un casament mig serio! Per aquest motiu, la gent que sabem que no es comportarà, ja no la convidem. Tampoc vull que siguio un casament soso. Però jo crec que e spoden fer bromes pesades i bromes lights; i nosaltres volem evitar les del primer tipus.

Respecte l'alcohol... jo en principi volia fer un casament sense alcohol perquè tinc molta família que no se sap controlar i l'acaba armant i fent el numeret SEMPRE (siguin casaments, aniversaris, comunions, o fins hi tot les trobades familiars de Nadal!), però els meus pares (que no beuen gens) i els meus futurs sogres (que sí que els hi agrada molt el vi), m'han dit que era molt mala idea perquè hi ha gent que associa gresca amb l'alcohol i algú se'ns podria queixar. Al final hem arribat a un acord, hi huarà vi i xampany, no hi haurà barra lliure i els problemàtics simplement no els convidem per no saber-se comportar.

Jo és que sóc una persona molt seria, a mi les bromes no m'agraden gens. I espero que no cridin gaire "que es facin un petó" ni coses d'aquestes, perquè la primera vegada potse rels hi faig cas, però la segona ja no. Jo no sóc de demostrar el meus sentiments en públic. I també espero que en els meus pares no els atavalin gaire, perquè no ho seguiran gens (amb algú m'havia de semblar...)

Vaya, de verdad que siento que tengas gente tan complicada al punto de que no se les pueda invitar. Yo confío en el buen estar y hacer de los míos, seguro que harán de mi boda un día inolvidable, pero no por ninguna salida de tono.