Boda :: Foro Bodas :: GuiaNupcial.com ::

Hola a totes,
a veure... necessito idees pq porto molt ratllada amb aquest tema des de que vam decidir casar-nos...

Us explico, la meva parella no es vol casar... bueno, si que es vol casar però no vol fer la festa... així que ho fa per mi. Fins aquí perfecte... però posa les seves condicions que jo accepto però que intento adaptar...

Primer de tot no vol fer cap tipus de cerimonia amb la gent allà... es a dir, vol anar a l'ajuntament del barri a casar-nos amb els testimonis i els nostres pares i punt i després fer la festa amb tothom però jalar, ballar i res més... a això ha cedit per la pressió de la familia de fóra, així que hem d'organitzar una petita cerimonia paripé on no es senti incòmode... primer problema... que fem?

Després, no vol el reportatge de fotos de com ens vestim... i vol que sortim junts... i vol que arribem junts i vol estar abans que els convidats... no vol que sigui com un casament... però es que és un casament!!!

Valeeee... a mi lo d'estar abans em sembla pasable... que us semblaria si estem ell i jo a la porta rebent a tothom i donant-lis el cocktel de benvinguda???? ja ho sé... es raro i tot això però es que no sé qeu fer!!!

Un altre problema és a on ens vestim... i d'on sortim... la nit de després dormirem a un hotel (amb tota la family) i l'autocar sortirà d'aquest hotel, si vol que sigui una sorpresa i rebem a tothom nosaltres no podem sortir del mateix lloc que la meitat dels convidats, no???? i llavors sortim de barcelona ja vestits??? i a mi qui m'ajuda, ell???? però i jo a on em pentino??? i el fotògraf????

ufffff... quin merder!!!! ja m'estresso només de pensar-ho

bueno, no sé si m'he explicat gaire bé... i vaja rotllo que us he fotut... intento llegir totes les vostres CA a veure si algú té el mateix problema que jo, però ja veig que no... que la unica rara sóc jo... i ara només faltava l'anunci d'aigua de VERI, ell ha estat muntanyero tota la vida... i només fa que dir... així si que em casaria jo de gust... i em fa sentir que el porto al "matadero"

Ala... alguna idea??? algun casament "especial" que hi hagueu anat??? es que em sap molt de greu... ho fa tot per a mi i per ma mare que està malalta i li fa molta ilusió, i no voldria que aquest dia fos un suplici per a ell...

Hola noieta; t'explico el que jo faria en aquest cas a veure si et serveix ;)

1. Si vol fer el casament oficial abans, cap problema. Després parlaria amb els del Serrat per fer una mena de mini cerimonia al mateix restaurant, més informal, amb un parell de discursos de gent propera a vosaltres i prou.

2. Rebria als convidats a l'entrada del Serrat, just abans de la porta d'entrada, quan acaba el passadís d'entrada i els oferiria un refrigeri, tipus cóctel fresc o cava i els faria passar als jardins.

3. Jo em vestiria al mateix hotel on estareu amb la family, però demanaria a algun germà o cosí que us portés en cotxe fins al Serrat abans que surti l'autocar, si no voleu que us vegi ningú, parleu amb l'hotel i pregunteu si podeu sortir per la porta de servei, així segurament no us creuareu amb ningú ;) Nosaltres tampoc volem reportatge vestint-nos, això ja és una cosa més personal. Podeu quedar amb el fotògraf directament al Serrat o que el fotògraf faci fotos dels convidats esperant a l'hotel i després marxi cap al Serrat. Pentinant i maquillatge: jo em pentino i em maquillo a Barna a primera hora, així només em quedarà vestir-me allà ;)

Hola Loleta!

dificil....tant la situacio com per l'actitud d'ell....

no m'hi he trobat mai amb un casament especial, pero el que sí ha sigut un casament senzillet. primer de tot unes preguntes: la cerimonia civil o religiosa? us voleu vestir de nuvis?
una opcio que li pots plantejar es tant en civil com en esglesia anar elegants pero informals pero sense anar de nuvis, es a dir, amb americana i tu amb un vestit blanc curt (per exemple) i aneu a la cerimonia, us caseu i aneu a un restaurant a fer un dinar amb la familia i potser amics mes intims; menu de celebracio, res de menu tipic de boda. I per la tarda podeu muntar un berenar-sopar de pica pica en alguna discoteca o sala de ball i fer la festa amb els amics (se'ls hi demana que s'arreglin una mica i ja esta).
per tema de la fotografia demaneu-li amb algun amic que us faci 4 fotos a casa i despres al dinar, i d'aquesta manera no es tan formal pero tindreu fotos.

jo he vist aquest tipus de festa i a vegades es la que menys problemes porta pel tema organitzatiu i la gent s'ho passa super bé.

Hola Nime!!!
Merci per contestar!!! El que m'has proposat tu és segurament el que més s'adapta al que necessitem!! Sé que pel serrat no hi haurà cap problema... si son uns soletes!. Ai, no ho sé... pel tema d'on sortir... a mí se m'havia pasat pel cap llogar una habitació a un hotel de Barcelona i sortir d'allà... més que res per la logística del pentinat i maquillatge... però tens raó, segurament serà millor sortir del Muntanyà!. A veure com ho fem!!!. Ara, serà imposible tenir a ma mare quieta sabent que estem al mateix hotel i no em pogui venir a ajudar.

També havia pensat llogar una casa rural propera i fer anar a dormir als més amics... però tinc familia que vé de fora i necessito dels amics pq em facin de xòfer (ells encara no ho saben!!!).

Bueno, em sembla bé el que em proposses... he d'acabar de perfilar-ho.. pq alguna idea per la cerimònia???

Naesmi... la cerimònia és civil!!!
i ell ja ha cedit a fer la gran festa... bueno, es que ha cedit molt, i molt... i per això volia "complaure'l" amb tot lo altre, però ho veia un merder de logìstica...
ell faria casar-se i anar-se'n de tapeo per barcelona!! jeje

Moltes gràcies!!

I si per a la cerimònia feu alguna cosa tipus la cerimònia de la sorra? o intercanvieu vots així estil informal? Si vol fer alguna cosa divertida, podeu entrar fent una coreo als jardins, que els amics us tirin serpentines i confetti i acabin desplegant una pancarta de "recién casados"...

També podeu redactar una mena de contractes informals i signar-los davant de tots els convidats...

igualment, crec q conforme passi el temps ja veuras com agafa mes ganes de tot i cedira una miqueta mes!

Hola Naesmi,

Jo t'explicaré com han estat un parell de casament que he anat, i potser et pot donar alguna idea.

Del primer que et parlaré és del casament d'un cosí meu. Ells van fer-ho tot casament, casament (amb fotògraf, banquet, discoteca...) excepte la missa. La meva cosina es volia casar per l'eslgèsia, però el meu cosí no volia casar-se per l'esglèsia perqué diu que s'aborreix i s'adorm amb les típiques misses. Total, que al final van trobar la manera de solucionar-ho, gràcies a un capellà molt marxós! Es van casar per l'esglèsia, com ella volia; però enlloc de ser el capellà el que deíxés anar els típics sermons i les típiques lectures, la cerimònia es va fer amb tots els convidats. El capellà tenia un guió escrit en un paper, i ell anava dient: ara fulainto de tal ens explicarà algunes coses. I per exemple sortia una amiga de la meva cosina, el capellà li feia dir com es deia i de part de qui venia, i ella començava a explicar alguna cosa, per exemple com es van conèixer o alguna experiència divertida que havien viscut juntes... I tota l'estona va ser així. La veritat és que ens vam fer un fart de riure i d'aplaudir i moltíssima gent hi va aprotar el seu granet de sorra. Ells ho van voler fer en uan cerimónia religiosa, però jo sincerament crec que això és més aviat per fer-ho en una cerimònia civil; per tant aquí et deixo una idea.

Del segon que et vull parlar és del casament del germà del meu xicot. Ell es va casar l'any passat i van organitzar el casament amb un mes quasi bé. Ells ho van definir com: "un casament que no és un casament" (prenta-ho com vulguis!). Els únics convidats que hi érem, eren els pares i els germans dels nuvis, punt. No anaven vestits de núvis, bé matitzem, ella anava més de núvia del que pretenia, però quedava molt bé. Ella anava vestida amb un vestit curt de color veix, que ha aprofitat en d'altres ocasiona; i ell anava amb uns texans i una camisa, evidentment, també ho ha aprofitat. Ella al matí va anar a la perruqueria i es va fer un recollit i es va maquillar. Es van vestir tots dos en el pis a on viuen i ningú va anar a ajudar-los. Els primers que els vam veure, vam ser nosaltres, ja que el meu xicot li va fer el ram i el verç a la núvia; jo vaig estar fent fotos de tot, ja que no van contractar fotògraf. Llavors vam anar tots 4 cap al restaurant. Vam arribar una hora abans del previst per tant ens en vam anar a fer una volta tots 4 pel poblet. Llavors vam anar cap al restaurant i ells dos van rebre en els convidats que faltaven i ens vam fer algunes fotos. Vam anar a un lloc del restaurant, a on l'alcalde del poble va dir unes paraules molt maques, es van fer l'intercanvi d'anells, el pare de la núvia va llegir un poema que per tots dos és molt significatiu, l'alcalde va dir unes paraules més i va explicar una mica per sobre la història del poble i va llegir un poema d'un escriptor famòs. Llavors van anar els nuvis am els tesitmonis un moment a l'ajuntament a firmar i ja vam fer una mica d'aperitiu i vam sopar. Ells van dir en el restaurant que era un menjar familiar i no van voler res extra de casament.

Bé, ja t'he descrit una mica dues celebracions ben diferents La veritat és que avui en dia es poden fer tantes coses per celebrar-ne una mateixa... que només has de deixar volar una mica la imaginació! I amb el teu xicot, si tu de veritat vols fer alguna cosa, encara tens temps d'atabalar-lo una miqueta, i ja veuràs com al final claudicarà i tot. Els homes diuen molt, però ene l fons són tots uns

Loleta a tu que t'agradaria?......perque ell ha possat moltes condicions, pero y les teves?.......

molt bones idees, si senyor

mimi6 ha escrit:Loleta a tu que t'agradaria?......perque ell ha possat moltes condicions, pero y les teves?.......

Ei... que potser no m'he explicat bé... si és un solete molt gran!!!
Ell no volia tenir fills... i toma... en tenim un.
ara, quan em vaig quedar embarasada (buscat, eh?) em va dir... "m'has convençut en això de tenir nens, ara, pensa que jo no em casaré mai, i si ho faig serem tu i jo més un testimoni al registre i prou"
Vaig acceptar... ell cedia en una cosa i jo cedia en l'altra... ara li vaig dir... "jo o tinc un casament com cal o per això no em caso...". En resum... no ens casem!

Ara però, a casa meva em tingut problemes amb malalties... ma mare té càncer i estic molt unida a ella... ella em presionava pq ens cassesim (a ell no, se l'estima moltíssim però no li diria mai aquestes coses) però jo no li comentava res a ell... fins que un dia va se ell mateix el que m'ho va preguntar... i li vaig dir que sí, que ma mare em pressionava una mica pq ens casesim i que ademés ell ja sabia que jo em volia casar (i més ara que tenim al bitxo) i que a ma mare li feia molta il·lusió, i llavors va dir que jo tindria el que volia... la meva gran festa.

Enteneu perquè vull que es trobi còmode aquest dia? Perquè vull que no hi hagi res que faci en contra de la seva voluntat o principis??? és ell el que ha cedit absoultament amb tot, i sé que si el punxo molt guanyaré... sempre guanyo... (ja he guanyat en quasi tot, en el nen, el casament, la gran festa, la cerimònia al restaurant) però volia agafar idees per comentar-ho amb ell i trobar el casament "menys incòmode" per ell, pq està clar, que aquest serà el meu casament no el seu.

ai... m'ha demanat que no em vesteixi de princeseta... (sort que no m'agraden!)

Hola Loleta,

I si dormiu al muntanyà, per que no us caseu allà mateix??!! Així no us heu de desplaçar en lloc, us podeu vestir en habitacions separades, la teva mare et pot ajudar, i baixeu just quan comença a arribar la gent a la cerimònia!

Pel tema pentinat i maquillatge, hi ha molta gent que es desplaça on tu ets i et pentinen i maquillen, sobretot ara amb la crisis que hi ha!! No dubtis que trobaràs algú.

Pel tema cerimònia, uns amics meus es va casar pel civil sols (amb germans i pares), i el dia de la festa el seu millor amic fa fer una mica de paripé. Va ser molt maco, i molt emotiu. A més a més van fer la cerimònia de la sorra, però amb espelmes (menys engorrós), i va ser super maco!!

A veure s t’ajuda una mica!!

Hola Loleta!!!!
Mira, el meu marit no es volia pas casar, ell era divorciat i no en volia ni sentir de casament però a mi em feia una il.lusió tremenda. Total que quan començava a treure-li el tema es posava com una fiera, i em deia que era molta pasta, que no valia la pena, que ja estàvem bé així, bla bla bla.....jo no vaig insistir. Un dia, no sé què caram li va donar que se'm va declarar. Osti tu! a partir d'aquell dia li feia més il.lusió que a mí. Quan anàvem a buscar el restaurant estava com boig, els preparatius els vem fer entre els dos i ens ho vam passar bomba, ara està super content d'haver-ho fet! o sigui que potser se li encomana la teva alegria del casament.
El casament civil està clar que hi ha la part més sèria que és la que anireu a l'ajuntament a signar els papers però després al restaurant podeu fer una cosa més amena. A nosaltres, ens van llegir els drets, que això és normal per al paripé i després van parlar una mica de com ens haviem connegut i els que ens agradava, van llegir un poema que tenia molt significat per nosaltres i va ser molt amè.
POdeu vindre els dos juntets i rebre els convidats, això pot estar molt bé i fins i tot no és gens vist. Referent al tema d'on sortiu d'on potser que jo em quedaria a l'hotel, pel maquillatge i perruqueria hi han moltes perruqueres que es desplacen, crec que no tindries gaires problemes.
O sigui que no trobaria un casament molt "estrany" fent-ho d'aquesta manera i a més segur que la teva mare estarà molt contenta de veure't de "blanc", és algo que totes les mares esperen, això i un fill o dos....tu ja el tens així que necessitava tindre la confirmació de que et cases per acabar d'arrodonir la cosa.
Ja veuràs com serà un gran dia Loleta!!!!

Moltíssimes gràcies a totes!!!!

Al final crec que farem un mega mix entre totes les vostres propostes...
Ens casarem a l'ajuntament de barri amb pares, germans i testimonis i anirem a dinar...

el dia de la festa ja em pentinaré a BCN i pujarem junts al Muntanya (annariera és que el Serrat ens té enamorats... i el muntanya el vem descobrir buscant allotjaments!!!). Ens vestirem... al final m'ha dit que m'ajudarà ell (hauré de vigilar que em compro...) i el padrí ens durà al restaurant a rebre a tots els convidats amb una copa de cava...

sembla que això és amb el que ell es sentirà més cómode. a veure com avancem...

loleta!

però si ets la primera que trobo que farà un casament com jo!!!
si llegeixes el meu c.e. a l'índex trobaràs "com ens agradaria que fos". Potser alguna cosa et pot servir.

En resum però et diré.
Nosaltres ens casem formalment el divendres al jutjat de pau, acompanyats dels nostres pares i germans amb parelles i nebots (total 8 + la meva amiga grega i el seu xicot, espero), perquè els nostres germans respectius ens seran testimonis. Soparem junts amb ells a un hotelet molt mono que hem reservat per tot el cap de setmana i des d'on sortirem tots junts cap al restaurant. per nosaltres no és important arribar abans que els pares i germans, però si que volem arribar abans que tothom, i donar-los la benvinguda.
Pel que fa a la cerimònia no sé què dir-te, perquè nosaltres farem realment una promesa de matrimoni formal davant la família i els amics, i penso que això és el que més incòmode el pot fer sentir al teu xicot... Però potser a mesura que avanci la cosa ho anirà veient més clar

Ah, i l'endemà, per acabar-ho de rematar, proposem fer una costellada a casa amb la gent que hagi passat la nit a la zona... però clar, això perquè vivim on deu va perdre l'espardenya i podem fer-ho a casa....

Lisbeth!!! si el teu CE i el de la Nime són els meus llibres de capçalera!!!

Al final farem alguna cosa així... durant la cerimònia jo havia pensat que certa gent molt important digués unes paraules (sense preparar-ho... que ells no ho sàpiguen) encara que em fa por que no vulguin sortir! i lo del contracte és una molt bona idea... a ell ja li he proposat lo de la sorra i les espelmes i no li fa gaire gràcia, així que seguiré buscant.

De moment és el que més maldecaps em porta... sembla que ell s'està engrescant bastant, cosa que em posa molt contenta, però el tema de la cerimònia, és com si no anés amb ell... ja veurem...

Loleta ha escrit:Lisbeth!!! si el teu CE i el de la Nime són els meus llibres de capçalera!!!

Al final farem alguna cosa així... durant la cerimònia jo havia pensat que certa gent molt important digués unes paraules (sense preparar-ho... que ells no ho sàpiguen) encara que em fa por que no vulguin sortir! i lo del contracte és una molt bona idea... a ell ja li he proposat lo de la sorra i les espelmes i no li fa gaire gràcia, així que seguiré buscant.

De moment és el que més maldecaps em porta... sembla que ell s'està engrescant bastant, cosa que em posa molt contenta, però el tema de la cerimònia, és com si no anés amb ell... ja veurem...

Ui jo lo de fer parlar la gent sense haver-los advertit ho trobo moooooooooolt heavy tia!!! vamos, que a mi no em talla parlar en públic però si em féssin improvisar em costaria o si més no, em sabria greu que no m'ho haguessin deixat preparar "tal com cal"...

De tota manera no et capfiquis, et falta encara i ja aniràs definint a mesura que avancis. Mira, ahir jo li deia al meu xicot, que al contrari del que em pensava, a mesura que avancem cap a la data, el casament es perfila millor del que podia imaginar!!

I de quin contracte parles?? et refereixes a la promesa de matrimoni? jajaja l'has llegit i com que dic "a canvi" ja li has atorgat valor de contracte?? jejejeje està bé, està bé...

Lisbeth ha escrit:

Loleta ha escrit:I de quin contracte parles?? et refereixes a la promesa de matrimoni? jajaja l'has llegit i com que dic "a canvi" ja li has atorgat valor de contracte?? jejejeje està bé, està bé...

Ostres... doncs no tinc ni idea de que estava parlant!!!! ara que m'he rellegit la teva entrada no sé d'on ho vaig treure... això era que necessitava vacances!!!

al txurri pensa com tu amb això de no avisar a la gent que ha de parlar... potser teniu raó...

bueno, que seguim amb el nostre mal de cap... per lo menys les vacances han servit per trobar un "mestre" de cerimonies... el que teníem pensat ens ha dit que si...

Loleta ha escrit:

Lisbeth ha escrit:

Loleta ha escrit:I de quin contracte parles?? et refereixes a la promesa de matrimoni? jajaja l'has llegit i com que dic "a canvi" ja li has atorgat valor de contracte?? jejejeje està bé, està bé...

Ostres... doncs no tinc ni idea de que estava parlant!!!! ara que m'he rellegit la teva entrada no sé d'on ho vaig treure... això era que necessitava vacances!!!

al txurri pensa com tu amb això de no avisar a la gent que ha de parlar... potser teniu raó...

bueno, que seguim amb el nostre mal de cap... per lo menys les vacances han servit per trobar un "mestre" de cerimonies... el que teníem pensat ens ha dit que si...

tu no tenies moltes coses per explicar-nos?

Hola Noies!

una pregunta! com es fa per accedir al CE d'algú?'
merci