Hola!
No sé si habéis empezado a pensar en las lecturas de nuestro gran dia durante la ceremonia. Por lo civil suelen ser discursos personales y por lo religioso, en funcion de como quedes con el curo, suelen ser lecturas religiosas.
Peeeeero siempre hay una opcion en la que podamos dar a nuestros lectores un texto diferente para leer en ese momento.
A falta de hablar con mi futuro y con el cura, quisiera proponer un pequeño fragmento de "El petit Príncep" de Saint Exupery, que encuentro magnifico (gracias a una forera de hace 2 años!).
Y asi nos damos ideas!
Al planeta del Petit Príncep, sempre hi van haver flors senzilles, que no ocupaven gaire espai, ni destorbaven a ningú. Apareixien i desapareixien. Però un dia, va brollar un petit bri, una petita rosa, que no s’assemblava a les altres. Els temps i la cura que es va prendre abans de fer la seva primera aparició, van despertar en el Petit Príncep una expectació enorme. Era colpidorament bella i delicada, i ell en tenia cura, la regava i l’abrigava a les nits fredes.
Un dia, el Petit Príncep va marxar de viatge a altres planetes. En un d’ells, després d’haver passat per multitud de dificultats, va trobar un camí que el va portar fins a un jardí de roses idèntiques a la seva. En aquest moment, va descobrir que la seva rosa no era única a l’univers, sinó una rosa més, una rosa ordinària. Llavors, se’n va adonar de que amb una rosa ordinària i tres petits volcans, no es podia considerar un gran príncep.
I, jaient a l’herba, va plorar.
Al cap d’una estona se’n va adonar que aquelles roses no eren iguals a la seva i els hi va dir:
- No sou res, ni en res us assembleu a la meva rosa. Sou boniques, però esteu buides i ningú donaria la vida per vosaltres. Qualsevol que us miri podrà creure que la meva rosa és igual que vosaltres. Però ella és més important que totes vosaltres juntes, perquè jo l’he regat, perquè ha estat a ella a qui he protegit , perquè li he matat les erugues ... i és que és a ella a la que jo he escoltat queixar-se, lloar-se, i algunes vegades, fins i tot callar-se. Perquè és la meva rosa, al cap i a la fi.
Sé que en algun lloc del món, existeix una rosa única, diferent de totes les altres roses, amb una delicadesa, suavitat i innocència, per cadascun de nosaltres.
Uns l’hem trobat, i d’altres encara ho han de descobrir en el seu camí. Vosaltres heu trobat la vostra rosa l’un en l’altre. Teniu-ne cura, perquè és la vostra.









