Boda :: Foro Bodas :: GuiaNupcial.com ::

Hola noies,

Estic cansada dels temes de sempre que si flors, restaurant, aprimar-se............ahhhh Ara vull fer un petit kit-kat amb una pregunteta ben simple. Despré continuaré amb els temes de sempre, vale?

No us fa por casar-vos?, sí jo l´estimo però potser deixaré de ser jo. Digueu-me la vostra opinió.

Ningú té por¿?

Por que vas a dejar de ser tu???

No tengas miedo!

Muaa

En el nostre cas fa tres anys que vivim junts. A mi no em fa por perquè no crec que canviïn gaire les coses!

MAs que miedo puede dar respeto....yo llevo casi 6 años viviendo con el, y sera todo igaul, pero creo que a mi lo que me da es respeto....no tengas miedo chiquillaaa.....que tu no vas a cambiar para nada.......
besitos

No sé en qué sentido dices lo de cambiar, creo que lo más importante en una pareja es que cada uno siga siendo uno mismo, con su espacio y sus cosas.
Miedo? Para nada, eso solo es cuando no lo tienes muy claro por alguna razon. En mi caso, sé el paso que voy a dar y llevamos 3 años viviendo, q puede salir mal? y tanto! pero de momento nos esforzamos cada día para madurar, aprender y crecer juntos como personas y como pareja.
Debes saber que bacalao compras! porque en los ultimos 6 meses me he cruzado con 3 chicas q el matrimonio les ha durado 1 año........ imaginate si eso da miedo o no

miedo?quien dijo miedo??jejeje
jo por cap, ja fa 4anys q vivim junts i tot genial, no crec que un paper ens faci canviar....
lo q hem fa por es com pagarem tot, :P

Però que guapes sou noietes!!

És clar vosaltres no teniu por perquè ja viviu junts però jo visc amb els meus pares, i no sé últimament tinc una mica de por o potser sí que és respecte. Tots els canvis a la vida fan una mica de por. I aquest és un canvi gran.

no pateixis!!!
ton anirà bé!!

Gràcies guapa és que no sé què em passa, aquest sentiment el tinc fa una setmana,

Ningú el té aquest sentiment, de veritat sóc l´únic bitxo raro?

bearoki ha escrit:Ningú el té aquest sentiment, de veritat sóc l´únic bitxo raro?

Jo, en el meu cas, fa que vivim junts una setmana i si, el canvi fa una mica de respecte. No per res, sinó perquè se'm feia raro el marxar de casa. Jo i els meus pares hem estat sempre molt units i em feina peneta marxar, però crec que era més sentiment de pena que de por...
No deixes de ser tu, seguiràs sent la mateixa, però vivint en un altre lloc

Yo en mi caso llevo más de 10 años y medio de relación y más de 7 viviendo juntos, así que la boda no nos va a cambiar para nadala situación. Pero si viviera con mis padres y demás, alomejor el cambio me asustaría, pero tranquila que irá genial,ya verás!

Por no, respecte? Pot ser si. Jo porto més de 6 anys amb la meva parella, i convivim junts quasi des de que ens vam coneixer. I quan vam comprometrens, es com dir: Això va en seriooo!!!!! (serà que una relació de 6 anys es conya) Però soposo que com que es per tota la vida (o això esperem totes..) doncs fa respecte en el sentit que nomès tens ganes que tot vagi bé i no hi hagin entrevancs ni res per l'estil!
Si no has conviscut amb la teva parella...doncs pensa que si, que fa por, o simplement és adaptar-se. Cosa que es facil de dir i dificil de fer. Compartir manies, costums, etc...i acoplar-les en un, és complicat, però s'acaba adaptant, un amb l'altre.

Entenc perfectament que puguis tenir potser una mica de respecte per la nova situació,mes que por. No li donis mes importancia, ja veuràs com tot anirà b ;-)

Pq tens por?
Res canvia al casar-se, en tot cas al viure junts.
Nosaltres portem 10 anys junts i tres visquent plegats. T'asseguro que m'ha canviat la vida... Però a bé!! És fantàstic viure amb qui estimes!

floreta01 ha escrit:Pq tens por?
Res canvia al casar-se, en tot cas al viure junts.
Nosaltres portem 10 anys junts i tres visquent plegats. T'asseguro que m'ha canviat la vida... Però a bé!! És fantàstic viure amb qui estimes!

Estic totalment amb tu!! tot canvia però a molt millor!! i si n'hi ha alguns problemes de convivencia, amb amor s'arreglen segur!!!!

Moltes gràcies noies, de veritat que us ho agraeixo moltíssim.

Bearoki,

doncs jo et comprenc perfectament.

Jo porto amb la meva parella al voltant de 12 anys (amb anades i tornades) i fa més d'un any i mig que vivim junts... Però, en qüestió d'un mes encà, tinc una sensació de por o el que sigui super extranya... De fet, en un parell d'ocasions, he hagut de sortir de casa i anar a conduir (perquè em relaxa) i meditar sobre el casament.

Me l'estimo molt i no m'imagino, ara mateix, viure sense ell, però... d'altra banda... ufff!! És que no sé com explicar-ho... I a sobre, amb qui ho parlo que no s'extranyi de les meves sensacions?

M'ha vingut molt bé aquest post. A veure si compartim opinions i se'm treu aquesta sensació tan horrible!!

És normal si no viviu junts, serà un canvi però tranquila que ja veuràs com tot anirà bé. Hi haurà discusions, moments de passió....pensa que si no hi estàs bé doncs et separes i ja està.