Bueno, i segon us explico com va anar tot.
Dilluns a les dotze de la nit els meus pares van anar a urgències. El meu pare li deia a la meva mare que em truquèssin per no fer tanta cua però ella no va voler. Hi van estar fins les 4 de la matinada.
La meva mare tenia molt de mal de panxa. Crec que era l'únic símptoma que tenia.
La Doctora que la va visitar simplement li va donar un calmant i li va dir que anés a l'endemà al seu metge de capçalera.
A les 8:45 del matí, justament l'hora que entrava a treballar el dimarts vaig rebre una trucada del meu pare on m'explicava tot. Em deia que tornàven a venir a urgències perquè ja li havia marxat el tranquilitzant i la doctora no li va donar res. A més, el metge de capçalera no hi era fins la tarda. Total, que cap a urgències de nou.
De seguida em poso en contacte amb un metge que conec i quan van arribar els meus pares als 2 minuts em va dir que els passés cap a dins.
Eren les 9 del matí, més o menys.
Jo havía d'estar treballant, per tant, mentres estava fent proves anava trucant de tant en tant. Quan vaig plegar a les 3 vaig anar directament cap allà.
Li van fer anàlisi de sang. També li volíen fer anàlisi d'orina però pels nervis no li sortia. Va aprofitar a fer-li una ecografia abdominal i va descubrir que hi havia una pedra a la vesícula.
La meva mare va dir que ja sabia que tenia una pedra però que la tenia al costat esquerra i no al dret com li indicava el doctor. Resulta que li havia surtit una altra.
Ja tocava trucar als meus tres germans per informar.
Era mitja tarda que va passar l'anestessista per visitar la pacient del costat que era més o menys el mateix però més urgent. Em va preguntar què feia allà i li vaig explicar. Ell va dir que fins que no li digués el cirurgià per operar que no podia passar però en canvi de quedar-se així la cosa, va sortir al passadís i el va cridar per comentar-li el cas. Fantàstic!
El cirurgià es va mirar el cas i al cap de poc diu que no és urgent però que el cos ja li ha donat un avís i per tant, considerava que s'hauria d'operar entre aquella nit o l'endemà al matí. Quan va acabar de l'explicació li vaig dir que millor perquè em caso en 3 mesos!!! A veure si passaria alguna cosa!!!! NOoooo, eh??????
Quan ens vam quedar sols la meva mare només deia: - Però si jo he vingut només per visitar-me no per quedar-me ingressada i menys per operar!!! - No s'ho creia.
Total, que vam estar esperant llit per ingressar. No va tocar fins primera hora de la tarda del dia següent, o sigui, dimecres. No hi havia llits lliures.
Quan eren les 5 de la tarda i ja estàvem tots allà, inclòs el meu germà que viu a Camprodon, ens informen que se l'emporten per operar.
A les 17:30 h surt de l'habitació. PObreta, feia una cara... s'em van posar els ulls plorosos. COm que sempre ha estat bé de salut doncs no m'havia trobat mai en aquella situació. Tot i que era una operació ben sencilla.
Aquella tarda tenia el curset de psicologia però vaig anar a primera hora del matí a RR.HH. per parlar amb una noia que també el fa amb mi. Li vaig demanar que avisés al profe, a més de preguntar-li quants dies toquen per ingrés. Em va contestar que 3.
Cap a les 10:30 h del matí vaig trucar a la jefa per informar-la i em va dir que truqués a la meva companya per substituïr-me. Així que vaig plegar dimecres a les 11 i fins dimarts no torno a treballar. Quin xollo!!!!!
A les 20:30 h vaig trucar a rehanimació per preguntar si ja havia sortit de quiròfen. Em van dir que sí i que cap a les 9 del vespre la pujàven però amb el canvi de torn seríen les 21:15 h o 21:20 h. La ràbia va ser que en Joan i jo teníem curset pre-matrimonial a les 21:30 h!!!!!!!!!!!!!
Vaig haver de marxar. El curset va estar bé, ja us explicaré detalls. Va acabar a les 22:30 h i li vaig dir al Joan que si no volia pujar a veure la meva mare que no entenia però ho va fer sense cap problema. De camí cap a l'Hospital em truca el meu germà de Camprodon, eren les 22:40 h per dir-me que l'acabàven de pujar. Però si em van dir a les 21:15 h!!!!
En fin, que el meu germà tornava cap a Camprodon.
Vam arribar i estava mig "grogui" però s'enterava del què deiem. Em va dir que tenia son i que volia dormir. El meu pare s'ha quedat a dormir totes dues nits, avui també.
Vam estar 5 minuts però em vaig quedar tranquila de veure-la.
Vam arribar a casa a les 23:30 h.
A les 06:40 h ja sonava el despertador. Vam sortir a les 7:20 h cap a l'Hospital, el Joan m'acostava abans d'anar a treballar.
Així que el meu pare va marxar per dutxar-se, esmorzar i internar dormir, cosa que no va poder fer tot i estar a casa durant 4 horetes.
Així que tot ha anat molt bé i demà al matí, segons com la vegi el cirurgià, li donaràn l'alta.
Carai, quina crònica!!!!!
Bé, ara ja tornaré a estar per aquí com sempre.
Demà aprofito per fer el passaport a Mataró i aniré cap a l'Hospital. EL matí el tindré ocupat. Suposo que per la tarda corraré per aquí.
Laura, gràcies per informar a les foreres sobre l'estat de la meva mare.
Cèlia, moltes gràcies pel missatge i per la trucada.
I Txell, sí, quan ens vam veure eren les 22:35 h. Acabàvem de surtir del curset i anàvem cap a l'Hospital. Volia veure a la meva mare per quedar-me tranquila. Em va alegrar veure't. Un petonet!
Apa, ens veiem aviat noies!!!