nur_jor ha escrit:gracies noies!
intentaré parlar amb ell primer, a veure si me'n surto, ja que es dificil trobar-lo sol, eh! en una escola sempre hi ha gent per tot arreu!!
porto uns dies que no vegeu... i mira que no volia dir res, eh! no en volia parlar!
tot aixo va començar el dia 2 d'aquest mes. ell va deixar anar la noticia i jo em vaig començar a ratllar... aquell dia quan vaig arribar a casa no sabia si riure, si plorar, si estirar-me els cabells... o que se jo!! buf...
jo soc molt perfeccionista, i quan algo no surt com tenia planejat em moro! i els meus plans era dir-ho exactament el dia 26 de juny (aquest divendres), portar una mica de pica-pica als companys i dir-los: "d'aqui justament un any anirem tots de boda!!!" i el dia 2 d'aquest mes quan el meu company va deixar anar la noticia... em va caure tot a terra... em va deixar totalment xafada...
a l'arribar a casa no sabia lo que tenia! vaig parlar amb el Jordi, amb ma mare, mon pare, vaig trucar a ma tieta!!!!... tothom m'intentava tranquiltzar... pero jo tranquila no estava...
i van anar passant els dies i vaig utilitzar la meva tecnica... no parlar del tema amb ningu, perque penso que si no en parlo no existeix el problema (quina tonteria, no? sempre em passa igual...)... pero aquesta "tecnica" es una mer... i nomes aconsegueix fer-me una bola a dintre que quan no puc mes exploto!!!!
i aixo és exactament el que m'ha passat avui!!! he explotat!!! no puc mes! no puc callar-ho mes!! per aixo us ho he explicat!! i ho hauria d'haver fet abans!! perque coi, si que hi és el problema!! i encara que no en parli... i segueix sent!!!
m'han xafat els plans, no hi ha pica-pica, no hi ha la meva noticia... tot el que volia fer no ho podré fer!!! i... què és el que hi ha?? doncs un pica-pica que porta ell x celebrar que es casa i una boda aquest divendres!!
estic mol xof ninetes... molt xof...
JO crec que no t'hi hauries de capficar tant en això perquè les casualitats en aquesta vida hi són per tot arreu. Diria jo.... I no faries cap mal de comunicar-ho. I si no esperat una miqueta. De fet jo al col·legi no ho diré fins que torni al setembre. Només ho he dit a les mestres que són companyes més properes. Als demés ja els ho diré al setembre.
Ànims i no decaiguis!!!




















