buniketa ha escrit:Doncs mira, Cadui, a mi m'està passant una mica el mateix... fins al punt que jo tampoc la truco, ja... simplement ens veiem quan quedem tot el grup i prou... li he enviat missatges de correu per fer-li saber com em sento, perquè vingui a casa, perquè volia dir-li abans que a segons qui, però ella tampoc ha donat senyals de vida, ni m'ha contestat els correus, així que... al final no sé què faré.
Doncs jo, com tu i la Cadui he passat pel mateix. No entenc aquesta actitud de no contestar correus ni missatges quan tan sòls hi ha hagut un distanciament penso que totes som capaces d'entendre que les persones venen i van canvien, pero penso que per estima i respecte a aquesta amistat minim contestar no???
La veritat es que fa mal, pero ens recorda que els anys que fa que coneixes una persona no vol dir res, l'important es la persona qe ens recolza avui, tinc amigues de tan sols dos-tres anys que m'han donat més que amigues de 8 i 7.
Si diem el que sentim, fem veure a l'altre que es important per nosaltres quedar i veure-la i passa de nosaltres, no mereix aquest protagonisme.
Hem de ser coherents amb el que sentim...no?










però aquests dies amb la família de la mare han estat genials i ara ja sí que ho sap tothom!!! tots s'han alegrat moltíssim de la notícia i ja tenen ganes de que arribi el dia per veure'ns ben guapos de camí a l'altar! 




....




