Hola noieeeeeeeeeees!
Quants dies sense passar per aquest post! jejejejeje...
Amb l'església no em passa res, només que hi hem d'anar per concretar el dia. He decidit que d'aquest dissabte no passa: li diré a la noia amb qui tinc classe si pot venir divendres i en paus! Quan estigui fet i concretat us explico.
Aquest cap de setmana he celebrat el meu aniversari. El 18 vaig fer-ne 30!
i vam anar a sopar amb els amics. Bé, si més no, la majoria devien ser-ho. Estic una mica xooof perquè aquella amiga de qui us he parlat alguna vegada, aquella que per mi ha estat sempre com una germana, tant per a mi com per als de casa meva, m'ha confirmat que li passa alguna cosa amb mi... bé, més aviat s'ha deixat influenciar tant per altra gent que sembla que li han fet creure que és el que no és. Està clar que ella hi perd més que jo, però dol igualment. El cas és que no es va dignar a contestar-me si venia al meu aniversari o no fins que ho va fer una altra (després de veure totes dues que no els feia més cas: si elles no em deien que volien venir, contestant a la meva invitació, jo ja no els aniré més al darrera, mai més, ja ho he fet prou cops) i per correu electrònic; el dia del meu aniversari m'envia un sms per felicitar-me, però el dia del sopar no es digna a mirar-me a la cara ni a saludar-me, gairebé; ni tan sols a felicitar-me. Grandiós. No esperava gaire més, però tenia l'esperança que fos diferent. Conclusió: la persona que jo tant m'estimava ja no hi és, ella havia de ser testimoni del casament, ja no ho serà; li volia donar la lliga: ja no la rebrà. Obtindrà el tracte que ella m'ha donat...
Em sap greu per la rallada, noies, però necessitava dir-ho...
D'altra banda, li vaig donar el boli perquè sigui testimoni al meu casament a l'altra amiga (la que de debò sempre ha estat amb mi, des de ja fa 16 anys!) i li va fer moooooooolta il·lusió, com ha de ser!
això el que t'ha d'importar ara!! 
