Bones a totes!
Això d'escriure d'una setmana per l'altra ho porto fatal, perquè m'acabo d'enterar de lo de l'Aima i m'ha sapigut un greu enorme, i sobretot no poder-te dir abans que comptis amb mi pel que necessitis. Ja ho sé que ho deus estar passant fatal i més si encara no ho has dit a casa. Jo també et vull recomanar que almenys li diguis a ta germana perquè vulguis que no es un apoyo incondicional. Ja sé que no és el mateix però a mi em va passar una cosa desprès de la boda i sort de ma germana que em va calmar i em va apoyar molt. De fet vagi tenir un abort i com que a casa del meu xicot ja estem prou fotuts no vam voler dir res perquè no patissin més, ni tant sols els hi vaig dir a mons pares perquè no patissin però jo ho vaig passar fatal, perquè va ser el mateix dia de l'aniversari del meu home, i amb la ilu que li feia amb ell no em veia amb cor de dir-li però com que amb la cara pagava ja m'ho va notar, la llàstima va ser que no va poder estar gaire per mi ja que va ser la setmana justa que vam haver d'ingressar a sa mare per nervis i esclar, entre sa mare, son pare i a sobre jo el pobre no sabia que podia fer. Tot i que em va recolzar molt, pobret! Així doncs vaig anar a veure a ma germana i com que hi vaig molt sovint a veure les pitufes, normalment em pugen els ànims però justament aquell dia em vaig quedar sola amb la petita que tenia dos mesets em va agafar un baixon increible al pensar que podia haver tingut un/a cusinet/a el mateix any i que al final no podia ser, que quan va arribar ma germana lno li va faltar temps a tranquilitzarme i animarme. Ara que hi penso és el millor que podia passar perquè si havia d'anar malament millor perdrel que no pas t'hagin de fer abortar, a més estava d'unes 8 setmanete, que deu ni do, però bé, almenys ara sabem amb el meu home que som compatibles i potser no estarem tant estressats de si mi puc quedar o no.
Ho sento de tot cor AIMA, i amb tot el rotllo que te pegat et volia dir que segur que ta germana t'apoyarà i tots junts, sempre contant amb nosaltres, farem el que faci falta per ajudar-te! A més estic amb les del foro que han dit que si havia de passar millor ara que no pas desprès de casada i tu pensa que si el teu ex no lluita per vosaltres es perquè no s'et mereix!!! Pel que necessitis ja ho saps. Ni que només estigui per aquí els dimecres, per qualsevol cosa truca'm que, per sort o desgracia he hagut d'aguantar molts cops forts en els últims anys i si hi ha alguna cosa que diu la gent que se fer es escoltar i apoyar als èssers estimats, així que ja ho saps si necessites qualsevol cosa envia'm un privi i ja et truco jo!
MOLTS PETONS I ÀNIMS!!!
