Autor: Anniki8 » dj. gen. 26, 2012 1:08 pm
Lanati,estic molt d'acord amb tu,i jo sóc la primera que sóc excessivament patidora,i que m'agobio de seguida. Sé que ho passaré malament (ara no em puc arribar a imaginar quant),i sé que res serà absolutament com és ara (la relació amb la parella canviarà,hauré de renunciar a mil coses,aniré de putu cul,estaré de mala lluna per no poder dormir...). I també tinc clar,que el fill el vull jo,el volem nosaltres,no que el tenim perque me'l cuidin els meus pares o sogres. A vegades és diu que tenir un fill és egoista,només penses en tu,en el "capritxo" que tens de ser mare,i no penses en tot el que li espera a aquest nen amb aquest societat que tenim avui dia. Tot això és aixi,i certament no és un decisió per pendre a la lleugera com veig gent del meu voltant que ho ha fet...però per altra banda,si que veus a la gent del teu voltant cansat i agobiat,com dius tu,si que moltes et diuen: "ho veus,no tinguis fills eh,que es molt dur"...si,tot això val. Però per altra banda,és tan gran tenir un fill,t'aporta tant,per mi (com educadora social),és un repte i ha de ser emocionant educar a una persona que depen de tu...malgrat tots els pros,que hi són,que els sé,però que no m'ho trobaré en propia pell fins que hi sigui...en segueixo tenint moltes ganes.
