..y un bebe para cuando?

[llunai]

Hola, no se si os pasara a vosotras tambien pero a cada persona que hemos dicho que nos casabamos, las respuestas podian ser 3:
- felicidades!!
- y eso? estas embarazada??
- y el niño para cuando? jaja

Y es lo que os queria preguntar, cuando teneis pensado ampliar la familia? Nosotros, tenemos muchas ganas desde hace tiempo y no creo que tardemos mucho en ponernos al lio jejeje

[Lanati]

Nosaltres ens vam casar l'any passat, i amb tot el tema de que la crisis econòmica que patim anirà a més, no ens hi pensem posar. També és cert que no tenim gaire ganes de criatures, i, és clar, és més fàcil decidir-se. Però si teniu ganes, ànims!!!

[llunai]

Nosaltres fara 6 anys que estem junts, i 2 visquent al piset hipotecat. Sempre hem tingut clar que els tindriem quan més aviat millor i crec que ja tenim l´edat ideal, 27 anys jejej

Tenim una gossa i quan veig al futur marit com la mima i la cuida, em moro de ganes de tenir un fill amb ell...és una bogeria tal i com estan les coses, ho se, pero abans la gent tenia la mitad de coses que tenim nosaltres i tiraven endavant amb els fills, perque nosaltres no? jeje

[Anniki8]

Jo sempre he tingut l'instint de ser mare,des dels 15-16 anys quan vaig començar a anar amb el meu primer novio,ja m'imaginava com seria un fill del dos i ja m'hi veia. Des del primer dia que vaig començar a anar amb el Marc,el meu futur maridet,ara fa 6 anys,sempre li he dit: el somni de la meva vida és ser mare,i vull ser mare relativament jove,jo sempre havia dit als 25 (i ara ja els tinc i vaig cami dels 26). El Marc és 9 anys més gran que jo,i crec que ja comença a ser hora de plantejar-se seriosament tenir fills. N'hem parlat moltes vegades,de fet el dia que vam decidir casar-nos estavem parlant de tenir un fill. Sé que estem en moments dificils,i jo sóc la primera de tocar de peus a terra,i tenir clar,que fins fa 15 dies estava a l'atur i que no era moment de tenir un fill. Per sort,he trobat feina,i una feina fixa que si tot va bé,en tinc per temps. Ell té un negoci,que per sort també li va molt bé. Aixi que crec,que si tot segueix fins ara,després del casament (4 d'agost),cap a finals d'any ens hi posarem....en tinc tantes,tantes ganes!!! a més ara,3 de les meves millors amigues estan embarassades (una ja l'ha tingut,a l'altre li queda 1 mes i l'altre l'ha de tenir pel seu casament). Això fa,que compartint l'experiència i el moment amb elles,encara me'n entrin més ganes. Esperem que quan arribi el moment,no em costi quedar-me'n pq ja feig a venir que pillaré unes rallades....

[llunai]

Ohh que bonic! Jo tambe fare 6 anys amb ell i tenim la mateixa edat quasi .. i no deixo de pensar en com seria la nostra vida amb un bebe jeje em sento molt identificada amb tu!!

[Lanati]

Sabeu que passa? Que un nadò és molt bonic (encara que molt cansat), però a nosaltres el que ens fa més por és que el nadò creix, es converteix en un pre-adolescent i després en un adolescent, i educar una persona és una responsabilitat molt gran. Quan veiem nois/es de 13-14-15-16 anys, amb pintes de "quinquis" o amb el cap pelat i una mena de cresta al mig (que sembla que ara és la moda), o amb tatuatges... ens imaginem el difícil que ha de ser educar i entendre els nois avui en dia i ens frena el tenir fills.
I d'altra banda, s'acostuma a idealitzar la maternitat, però les meves amigues que han estat mares van cansadíssimes (fins i tot les renyo perquè es pasen el dia queixant-se i jo els hi dic "oh, i què us pensàveu que era ser mare") o, fins i tot, es prenen "vacances de fill" i els hi deixen als avis per fer viatgets en parella (cosa impensable per a nosaltres; tenir un fill no és un treball a temps parcial ). No ho sé, potser és que patim un excés de responsabilitat.

[Anniki8]

Lanati,estic molt d'acord amb tu,i jo sóc la primera que sóc excessivament patidora,i que m'agobio de seguida. Sé que ho passaré malament (ara no em puc arribar a imaginar quant),i sé que res serà absolutament com és ara (la relació amb la parella canviarà,hauré de renunciar a mil coses,aniré de putu cul,estaré de mala lluna per no poder dormir...). I també tinc clar,que el fill el vull jo,el volem nosaltres,no que el tenim perque me'l cuidin els meus pares o sogres. A vegades és diu que tenir un fill és egoista,només penses en tu,en el "capritxo" que tens de ser mare,i no penses en tot el que li espera a aquest nen amb aquest societat que tenim avui dia. Tot això és aixi,i certament no és un decisió per pendre a la lleugera com veig gent del meu voltant que ho ha fet...però per altra banda,si que veus a la gent del teu voltant cansat i agobiat,com dius tu,si que moltes et diuen: "ho veus,no tinguis fills eh,que es molt dur"...si,tot això val. Però per altra banda,és tan gran tenir un fill,t'aporta tant,per mi (com educadora social),és un repte i ha de ser emocionant educar a una persona que depen de tu...malgrat tots els pros,que hi són,que els sé,però que no m'ho trobaré en propia pell fins que hi sigui...en segueixo tenint moltes ganes.

[Loleta]

jo he fet les coses al revés... jo ja la tinc!!!

[Camins]

Nosaltres ens morim de ganes de ser pares.
Passat el casament (22 de setembre) ens posarem mans a la obra!!!!
Tots dos ho tenim clar, ara tenim una nebodeta d'un anyet i anem fent pràctiques, tot i que som concients que no és el mateix un nen una estoneta que tot el dia!!!jejejeje.

[llunai]

Si? doncs felicitats!! jeje

Y que tal la experiencia?? es tan dur com diuen?? Al meu treball cada any tenim un parell de naixements i sempre m´han dit que tot el malament que es passa quan no dorm, quan no para de plorar etc.. s´et passa quan el veus com et somriuen

[Camins]

Suposo que depen del nen no?? ma germana ha tingut molta sort i la nena els hi dorm tota la nit. Però también conec casos de nens que es passen la nit plorant i els pares ho passen fatal.

Però com be dius, quan els veus somriure d'aquella manera set passa tot!!!

Jo quan vaig a casa la meva neboda i veig el somriure que fa quan em veu entrar... sem posa la pell de gallina i t'omple d'energia per aguantar qualsevol cosa!!

[llunai]

que bonic!! jejej quines ganes que tinc!!!! Doncs ja saps, despres de la boda, a posarse al tema!!!! quan et cases??

[Camins]

que bonic!! jejej quines ganes que tinc!!!! Doncs ja saps, despres de la boda, a posarse al tema!!!! quan et cases??

22 de setembre!!!!!!!

[Trixie85]

aquí una que también se pondrá prontito o esa es la intención!!! nos casamos en abril y nuestra idea era ponernos para verano, pero como tengo la posibilidad de que en mi trabajo de siempre me hagan fija, esperaré primero a ver qué pasa y si no me hacen fija aprovecharemos ese momento para tenerlo y si sí esperaremos un poquito para no embarazarnos al momento...pero yo ya he ido a la ginecóloga y ya me ha mandado a hacerme análisis de todo, toxiplasmosis, grupo de sangre, VIH, hepatitis... para que el día que queramos ponernos tengamos ya algo hecho! y también me comentó que 3 meses antes es bueno tomar ácido fólico, así que nada... ánimo chicas, que después nos pasaremos al socpetit.cat!! jajajaja

[llunai]

Vaya, si que lo tienes planificado jejeje
La verdad que yo queria ponerme a buscarlo antes de la boda, porque soy una ansiosa jajajja Pero bueno, como no se como me sentara el embarazo tampoco quiero arriesgarme a pasarlo mal mi gran dia jeje
Y si, lo del acido folico lo habia escuchado, me tocara visita al gina para ver si esta todo bien antes de ponernos!

Ahi nos veremos en socpetit!

[Olguiky]

Ostres, això de buscar-lo abans del casament... és una mica complicat! És arriscat quedar-se embarassada i el dia del casament trobar-se malament amb vòmits i tota la pesca, no?

[llunai]

No,si tens rao!! no em ve d´esperarnos un mes o dos o els que siguin fins que vingui el baby jeje pero tinc tantes ganes!! les meves amigues no acaban d´entendre-ho,que si soc molt jove, que si no podre fer el que em doni la gana amb un nen, que si son molts diners..pero valdra la pena!

[Olguiky]

No,si tens rao!! no em ve d´esperarnos un mes o dos o els que siguin fins que vingui el baby jeje pero tinc tantes ganes!! les meves amigues no acaban d´entendre-ho,que si soc molt jove, que si no podre fer el que em doni la gana amb un nen, que si son molts diners..pero valdra la pena!

És veritat que ens perseguim!!!

T'he dit això, perquè precisament una de les amigues que ha tingut una criatura va passar els quatre primers mesos de l'embaràs de pena! Només feia que vomitar i vomitar! I seria una llàstima trobar-se així el dia del casament. Que potser tens un embaràs genial i no has de vomitar mai... però, almenys en el meu cas, no em val la pena arriscar-me.

Tot arribarà!

[xaviymaica]

Nosotros también tenemso ganas de tener un bebé..Nos casamos el día 15 de Septiembre y a mi me gustaría quedarme embarazada el año que viene. Estamos hipotecados pero los dos tenemos trabajo fijo y por ahora nos va muy bien.

El único problema es que este año me has ascendido, y es muy buena noticia, pero no quiero quedarme embarazada muy pronto por lo que pueda pasar con el cargo de responsabilidad... supongo que es mejor no pensar en el futuro y mejor pensar en lo que ahora tienes.. así que , una vez estemos casados.. ya haremos balance y decidiremos según estén las cosas :)

Pero por ganas.. no será :)

Besos

[Trixie85]

No,si tens rao!! no em ve d´esperarnos un mes o dos o els que siguin fins que vingui el baby jeje pero tinc tantes ganes!! les meves amigues no acaban d´entendre-ho,que si soc molt jove, que si no podre fer el que em doni la gana amb un nen, que si son molts diners..pero valdra la pena!

Yo pienso como Olga, antes de la boda no porque para eso no nos hubiéramos casado...

1. Como te toquen unos primeros meses malos... has begut oli
2. No podrás beber, estarás más pendiente de eso que de tu día...
3. No sé tú, pero yo he perdido peso para la boda y me niego a recuperarlo por el embarazo jajaja

Respecto a la edad... yo haré 27 y mi padreja 33 y hay amigas que también se escandalizan... cada uno sabe la situación que hay en su casa y somos adultos para tomar nuestras propias decisiones, así que oídos sordos, si son buenas amigas en cuento os quedéis lo entenderán y lo vivirán con ilusión por mucho que digan!