Autor: lilul » dj. feb. 02, 2012 6:56 pm
HUALA COM ENS ESCALFEM!!!
primer de tot, que crec que en aixo estem totes d'acord : cadascu es casa com vol, quan vol i amb el vol... o aixo hauria de ser.
Que a mi em sembla genial que si una parella tenen el costum en la seva zona/familia posen numero de compte i ningu s'escandalitza i que si es mes practic .. i tot lo que volgueu, pero
si
PEEEEERO
desgraciadament hi ha molta hipocresia i molta mala baba en aquest tema del casament
i de la mateixa manera que un restaurant et pot treure un menu a 35 euros per un sopar d'empresa i el mateix menu, identic, per 135 leuracos perque es una boda (cas veridic, que m'ha passat a mi!)
doncs per lo mateix hi ha gent que mira i deixa de mirar que si m'han donat que si m'han posat, que si s'ha de...
i aquesta es la frase clau "S'HA DE..."
que vol dir "s'ha de..."????
que a mi m'han arrivat a dir en casaments que "S'HA DE posar el preu del cobert MES uns 100 de regal", que aixo es el que S'HA DE fer quan et conviden. I ON ESTA ESCRIT??? o sigui que si a mi em conviden al club nautic de salou, que costa com a 150 o 200 euros el menu de casament, vinc amb la parella, total que he de posar un minim de 400 o 500 euros??? I el viatge que em pego de 1000 km? i ja no dic comprarme un vestit ni res per l'estil perque desde el 2000 que porto el mateix a TOTS els casaments que he anat, i ben felic que soc.
Us poso aquest exemple, perque resulta que en aquell casament, jo anava molt malament pero que molt malament de cuartos, li vaig dir a la que suposaba era la meva millor amiga, i resulta que uns mesos mes tard em deixa de parlar i comenca a criticar. perque no li vaig posar un duro, i avisant-li que si venia al casament no podia regalarli re. I fins i tot va oblidar que quan va neixer sa filla (estava embarassada quan es va casar) li vaig enviar per correu una robeta feta a ma per una dona artesana d'aqui i que em va costar un ull de la cara. I no es per el que em costes. Jo vaig veure aquesta robeta i em va agradar tant que no hi vaig pensar.
tres anys mes tard, una amiga de murcia es casa. el mateix problema, i encara pitjor, perque jo estava al paro. o sigui que vaig demanar diners per anar al seu casament. jo tope de molesta, que no li volia dir res, nomes que no hi anava. I sabeu que em va dir? doncs molt carinyosament que me n'anes a pastar fang, que ella el que volia era estar amb mi i passava com de la merda dels regals. i si no em podia pagar el bitllet, me'l pagava ella. que nomes faltaria que pels putus quartos no pugues compartir el seu dia amb mi. doncs be, aquesta noia es la primera persona que ja ha reservat l'habitacio a l'hotel dels convidats, perque evidentment, aixo si que es una amiga.
un altre exemple: una persona molt propera va casarse, no tenien gaires diners pero si que van fer un casament d'alto copete mitjancant un prestec i convidant com a 250 persones, mes de la meitat de les quals eren familia lllunyana del "pueblo". doncs be, 1 any mes tard, la nuvia va fer dos comentaris que hem van deixar de pasta de moniato:
1- pues mira que nosotros el prestamo ya lo liquidamos al dia siguiente de la boda y ademas ganamos pasta, que para eso sirven las bodas
2- nos ha invitado la pascuala y la menguala, vamos a ver que nos pusieron a nosotros de regalo para ver que le ingresamos, que solo faltaria
mireu, tot es questio de modos. per a mi, i si, ara dono la meva opinio i atio encara mes el foc
per a mi, el que es questio de diners, es de mala educacio tocarlo segons com perque es una de les coses mes brutes i que mes estres creen en aquest planeta.
de la mateixa manera que trobo de mala educacio preguntar el sou a algu
de la mateixa manera que quan es fa algun tipus de transaccio mes o menys important, l'import s'anota, per discrecio
per un regal de casament, el mateix
qui vulgui ingressar diners, ja el demana el numero de compte
qui vulgui portarte un sobre, te'l portara per molt numero que hagis posat
qui vulgui regalarte un "lopongo" tel regalara igual
i per a mi, posar el numero de compte equival a demanar diners, o que me'ls estan demanant. i aixo equival a que estic fent algo per sobre les meves possibilitats, es a dir "quiero y no puedo"
per tant, jo em quedo amb la meva moralitat de discrecio, que es tal i com em sento be. Hi ha nomes 2 persones que m'han demanat que com ho farem. A una li he enviat a ma mare (es ma padrina), que es qui te el compte corrent meu de reus, aixo si, dient-li que no em casava perque em fes un regal! que no calia (esta passant un mal moment, al paro i tal) i que m'enfadaria si ho feia perque "s'ha de fer", i no li va be.
L'altra persona es la sogra, perque a franca no es fa aixo del numero de compte. ho vam explicar per nadal i es van escandalitzar tots. alla es dona generalment un sobre amb un xec. pero nosaltres preferim que no ens facin xecs, perque aixo voldra dir que els tindrem voltant per la maleta fins que tornem a franca. aixi que ja veurem que faran els convidats francesos.
i amb aixo acabo que sembla la biblia en vers! que aquest debat es realment un mai acabar.