Es un tema que ens preocupa a totes aquest, eh?
Jo vaig començar a planificar la boda al juliol, així que en acabar les vacances vaig prometre fer bondat, anar sovint al gimnàs i menjar coses més sanes (no tant fer dieta d'aprimament sino incloure verdura, peix i menys pizzes i fritanga al nostre pa de cada dia,que fa un any que vivim junts i ens em arrodonit que fa por veurens). Al final, el que mengem no s'ha variat i al gimnàs no he pogut anar perquè em va agafar una bona lumbàlgia i no penseu que marxa fàcilment... uffff...
M`he aprimat 7kg, però que és més aigua i pèrdua de múscul que res més... em queda poquet temps, em caso en 3 mesos, però penso anar al gimnàs cada dia, com feia abans, i cuidar una mica el que menjo. Ara el meu xicot també li veu les orelles al llop i entre tots dos serà més fàcil (sobretot per evitar temptacions a casa). Medeixo 1.78 i peso 93 kg i encara que sempre he estat una tia "fortota" i sé que no seré cap barbie a la meva boda, m'agradaria no veurem la cara de pa que se m'ha posat l'últim any i estilitzar una miqueta els meus braços, amb la resta em conformo!!!!
Ja tinc el vestit i crec que perque m'aprimi no hi haurà cap problema, l'he comprat a Berta Novias i són molt amables allà. La meva experiència desagradable, que afortunadament no va ser el primer cop que em probava vestits perquè si no em moro, va ser al carrer Tuset de Barcelona. El tema típic de les talles... la dona bé que intentaba que em vegués amb el vestit... però hi van haver dos detalls horribles:
1) en dirli que m'agradaria un vestit amb mànigues li va dir a la meva mare "ui, es que si le ponemos encima más ropa entonces la veremos inmensa" que per cert gairebé tota l'estona s'adreçava als meus pares (com que pagaven ells...)
2) va acaban emprovant-se els meus vestits l'amiga que m'acompanyava. Assentar-me mig nua (amb un corsé que m'anava petit pels meus pits immensos i un can-can estretíssim i trasparentíssim) al costat dels meus pares a veure com la dependenta deia "veus, així sí, mira com llueix ara el vestit" perquè la meva amiga està primeta.
En fi, que vaig passar pel tràngol perquè no volia tampoc fer l'escena ni disgustar els meus pares, així que vaig intentar fer veure que res de tot alló m'afectava i em consolava pensant que digués el que volgués, jo no pensava portar en el meu dia un vestit seu perquè aquella senyora buscava una model pels seus vestits, no un vestit per a una nuvia.
Anims a les que encara busquen o no han començat... Hay un vestido ahí fuera para vosotras, nenas
