Autor: Montsseta » dg. gen. 15, 2006 10:44 pm
BENVINGUDA
Sigueu benvinguts en aquest dia tant especial per nosaltres.
Tots i cadascun de vosaltres sou importants i imprescindibles en un dia com el d’avui.
És per això que esperem que pugueu acompanyar-nos en aquesta celebració i en tota la vida que es presenta al nostre davant.
Alguns heu fet molts quilòmetres per estar aquí, però veniu contents per gaudir de la festa que ara comença.
Moltes gràcies per compartir-la amb nosaltres!
PRIMERA LECTURA
Què és l’amor, tu que comences i encara ets nou, i no vols enganyar-te. Que és l’amor, em dic, jo que sóc gran i he fet força camí i tampoc no vull enganyar-me.
No sabria explicar-ho amb llengües ideològiques, utilitzant abstraccions de calaix ni esquemes de llibres.
Veus el blat tendre i verd d’aquí davant. És petit, ho envaeix tot, ha ennuvolat d’esperança la terra pobra i mal regada i, mogut pel vent, és com el xivarri dels nens al pati de l’escola. Aquest blat parla d’amor.
Veus els foscos arbres com es mouen tranquils, fan una ombra canviat per asserenar tots els racons de la terra, deixen llurs branques als ocells sense posar-los cap peatge, mai no ploren ni canten, callats, s’inclinen pel vent, aguanten la neu i floreixen de nou. Els arbres parlen d’amor.
Mira ara cap al cel blau; sembla un diamant compacte, com es va fonent a l’horitzó, impossible de travessar, llarg, immens, sense paraules, ple d’infinits camins, com un mar sense ones, quiet i fidel, movent-se en la quietud. El cel parla molt d’amor.
Però ni el blat, ni el camí, ni el cel són amor. L’amor és una possibilitat teva, l’amor pot ser el millor de la teva persona, la nota del teu esperit, l’aire del teu respirar, l’actitud bàsica de la teva ànima. L’amor ets tu, i el teu amic, i els teus pares, i els homes.
L’amor mai no es dóna entre les coses, sempre es pot donar entre les persones. L’amor no es ven, ni te’l pots anar guanyant a terminis, ni té noms comercials, ni es fa ni es desfà, l’amor és, viu, realitza, plora, canta, bull, espera, endevina, cerca, pateix, prega, escolta, mor.
L’amor és el millor de tu, la part més donativa de tu mateix, l’ofrena, la rebuda, l’acolliment, la resurrecció, l’esperança.
Jesus Renau
SEGONA LECTURA
I del matrimoni, què en dius mestre?
Heu nascut junts, i junts seguireu per sempre més. Però deixeu que hi hagi espais en la vostra unió. I que els vents dels firmaments dansin entre vosaltres.
Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu un nus de l’amor.
Deixeu que sigui un mar que es mou entre les platges de les vostres ànimes.
Ompliu cadascun la copa de l’altre, però no begueu d’una sola copa.
Doneu-vos el pa l’un a altre, però no mengeu de la mateixa llesca.
Estigueu joiosos, canteu i danseu junts i sigueu feliços, però deixeu que cada un de vosaltres pugui restar sol, com soles estan les cordes del llaüt per bé que la mateixa música les faci vibrar.
Doneu els vostres cors, però no en custòdia l’un a l’altre. Car només la mà de la vida pot contenir els vostres cors. I romaneu junts, però no massa a la vora l’un de l’altre: ja que les columnes del temple estan separades, i ni el roure ni el xiprer creixen l’un a la vora de l’altre.
Gilbran Khalil Gibran: El profeta.
30 d'abril de 2006
