/ Bellesa / Quin perfum vols per Nadal?

Quin perfum vols per Nadal?

En dues setmanes estem immersos en les festes de Nadal i què millor que un bon perfum per regalar i regalar-se. Et presentem algunes de les propostes per a aquest hivern i t’expliquem què és un perfum i per què ens agraden tant.

Què és un perfum?
Un perfum és una barreja de substàncies aromàtiques, d’origen natural o sintètic, que combinades de forma harmònica aconsegueixen una composició capaç d’impressionar el nostre olfacte. I ja està? No, ni molt menys. El còctel del perfum pot contenir més de 500 elements dels més de 2000 que componen la paleta del perfumista i la seva elaboració sol requerir una mitjana de tres a cinc anys de treball per aconseguir provocar l’emoció en qui rep el seu aroma.

La cascada de sensacions i sentiments que es generen en destapar un flascó de perfum té una explicació química i biològica, però també pertany al món de la màgia i els sentits ja que afecta al nostre ésser més íntim. Des de fa segles es coneixen els efectes benèfics o negatius de determinats aromes sobre els éssers humans, que la ciència s’ha encarregat de confirmar. El Nobel de Medicina de l’2004 va recaure en dos investigadors, Richard Axel i Linda Buck, per haver descobert els fonaments genètics del sentit olfactiu. Segons aquests, l’olfacte es basa en prop de mil gens (un 3% del genoma humà) i cada un d’ells fabrica un receptor diferent que només s’activa en presència de certes molècules, la combinació permet distingir prop de 10.000 olors complexos. Però, a més, és en el bulb olfactiu, situat en el sistema límbic, on es realitza la primera lectura de l’aroma. El sistema límbic és una de les zones més antigues del cervell humà, on s’allotgen els sentiments i els afectes. Per això, la informació olfactiva arriba abans a una zona «emocional» que a una racional, a diferència de la vista o l’oïda.

És molt curiós comprovar com l’estructura dels perfums, la volatilitat de les notes i l’efecte que tenen sobre els humans són perfectament comprovables. T’ho expliquem: perquè una substància tingui olor ha de ser volàtil, ha d’evaporar-se, i aquesta volatilitat no és uniforme, sinó que varia segons cada substància. Alhora, perquè un perfum ens «Aromatitzi» ha de romandre sobre la nostra pell. És a dir, ha de ser volàtil i persistent, dos conceptes antagònics. Olorem primer les notes que s’evaporen més ràpid i, successivament, la resta en ordre de major a menor volatilitat. S’ha comprovat que les notes més volàtils ens produeixen un estat d’excitació que decreix al mateix ritme que la seva capacitat d’evaporació, és a dir, les notes més persistents ens relaxen.

Si observem l’estructura d’un perfum, sortida, cor i fons, vam descobrir que les notes de sortida, que són les més volàtils, corresponen a components qualificats com «frescos»: flors blanques, cítrics, verds, aromàtics. Per contra, les notes de fons, més persistents i que donen caràcter al perfum, són les fustes, els ambres, les molses, les orientals i les animals. Segons aquesta teoria, les aromes fresques florals i cítrics, base de les aigües de colònia, serien estimulants i aportarien energia, excitació, dinamisme, mentre que els perfums càlids de fustes, ambre, sàndal, vainilla, etc. propiciarien estats de relaxació, serenitat i sentiments profunds i duradors.

A més d’aquesta classificació, un perfum pot generar més emocions. Les reaccions físiques i psíquiques que provoquen les aromes constitueixen la base de l’aromateràpia.

 

Font: AMIC / Belleza Activa

perfum-de-nadal

Comments are disabled
Rate this article
4.5 (90%) 2 vote[s]

Comments are closed.