Higiene molt íntima
Els genitals, tant masculins com femenins, requereixen cures i cosmètics diferents de la resta del cos. A la dona se li sol ensenyar a mantenir una higiene diària del seu pubis, mentre que a l’home no se li sol explicar res perquè “com ja es renta a la dutxa”. Però tots dos poden tenir problemes per culpa d’un excés, una falta o una incorrecta higiene.
La pell conté un ecosistema beneficiós i imprescindible per a la salut, encara que fràgil i exposat a continus atacs, sovint per un excés de zel. Aquest és el cas de la zona vulvar i el penis, on la fràgil flora microbiana es veu de vegades atacada per una neteja excessiva o inadequada.
És important tenir cura aquesta zona com cal, és a dir, amb una higiene i coneixent molt bé com és i què necessita.
Elles
La vagina té els seus propis sistemes de neteja, entre elles l’àcid làctic del seu flux vaginal, que manté el pH àcid de la pell d’aquesta zona. Com sabem, la pell té un pH de 5,5 i en aquesta zona concreta aproximadament de 5,8. El sabó més adequat per rentar-nos és el més semblant a aquest pH. Cal pensar que un sabó neutre es situa en un índex de 7, un àcid està per sota del 6,5, mentre que per sobre del 7,5 és alcalí i gens recomanable per a la pell, ja que altera el mantell àcid que conté la flora.
L’ús de sabons alcalins és sovint la causa d’infeccions i molèsties vulvo-vaginals com la pruïja (picor) i la sequedat, que representen el 20% de les consultes ginecològiques.
Per evitar aquestes situacions només cal seguir unes normes bàsiques d’higiene diària, com utilitzar un sabó de pH 5,5 sense additius (perfum, desodorant, desinfectant, etc.). També cal evitar l’ús d’esponges o guants i rentar la zona directament amb la mà, durant la dutxa diària, sempre primer la zona genital i després l’anal. No cal rentar més d’un cop al dia aquesta zona, ni realitzar banys de seient, ni rentar “per dins” la vagina, tret que hi hagi algun problema i el metge indiqui el contrari. Això, evidentment, canvia en el cas de mantenir relacions sexuals: rentar la zona abans i després d’una relació, amb o sense coit, ajuda a evitar possibles contagis i facilita la pràctica de diferents tècniques sexuals. Després de rentar, és convenient assecar bé la zona amb una tovallola neta per evitar la humitat.
Convé evitar l’ús continuat i diari de compreses i peces molt ajustades, com mitges, pantalons o faixes, i utilitzar roba interior de cotó que faciliti la transpiració, ja que l’oxigen és una de les formes naturals de combatre la proliferació bacteriana. Així mateix, l’ús del paper higiènic des de la vulva cap a l’anus (de davant cap enrere) evitarà que els fongs presents en l’intestí puguin infectar la zona.
Els especialistes adverteixen que sovint no és una falta d’higiene la causant de problemes com la irritació (pruïja) i la sequedat, o altres més greus com les infeccions per llevats (fongs), sinó justament l’excés de zel en la higiene. A més, també poden produir aquests i altres símptomes els canvis hormonals (per la ingesta d’anticonceptius, un embaràs, la menopausa, etc.), El consum d’antibiòtics (que afecten la flora intestinal i també la vaginal), la diabetis o l’estrès . Tot això i més pot produir alteracions de la flora microbiana. Per exemple, una de les infeccions més comunes i que afecta el 75% de les dones en algun moment de la seva vida, la candidiasi vaginal, no és més que la proliferació d’un fong (“candidats albicans”) present habitualment a la zona i que prolifera en disminuir els bacteris que controlen el seu creixement per una alteració de la flora vaginal. Alteració que pot produir-se per la ingesta d’antibiòtics o l’estrès, per exemple. En aquests casos, és imprescindible anar al metge perquè prescrigui el tractament adequat, ja que la candidiasi més de molesta és altament contagiosa.
Restituir el pH vulvar pot de vegades frenar problemes que es troben en la seva fase inicial. Els banys de seient amb productes que restitueixen l’acidesa (bicarbonat, povidona iodada, vinagre) poden reequilibrar la flora afectada i, alhora, calmar els símptomes. Una altra manera és aplicar àcid làctic, que trobem en diversos cosmètics específics per a la higiene íntima, així com en el iogurt. No obstant això, no és adequat rentar la zona diverses vegades al dia amb sabons agressius ni utilitzar desodorants en aerosol, així com pols o olis de bany. Tampoc són indicades les dutxes vaginals ni l’aigua excessivament calenta, ja que l’únic que s’aconsegueix és alterar encara més la mucosa.
És importantíssim que coneguem bé el nostre cos, tant les dones com els homes, i concretament els nostres genitals.
Saber com fan olor, com és el seu flux, conèixer com varia al llarg del cicle, etc. ens ajuda a detectar qualsevol alteració i, per tant, un possible risc. A més, ens proporciona una valuosa informació sobre nosaltres mateixes, sobre com estem, sobre la nostra fertilitat o el perquè d’un sobtat canvi d’humor.
Ells
Evidentment, els homes també tenen flora, en els genitals i en la resta de la pell de tot el cos, amb bacteris, fongs i altres. Per això, no convé usar un sabó excessivament agressiu, sinó un pH 5,5 i, com les dones, sense additius com perfum, desodorant, desinfectant, etc.
Els homes no circumcidats, és a dir aquells que conserven el prepuci sencer, han de netejar aquest i el gland amb regularitat, retirant la pell cap enrere durant la dutxa i rentant acuradament. Si no, els olis cutanis i cèl•lules mortes de la pell s’acumulen al voltant de la base del gland i es converteixen en una substància blanca molt olorosa, amb aspecte de formatge o iogurt, que l’únic que indica és falta d’higiene. Els homes que tenen el prepuci tallat tot o en part no tenen aquest problema, encara que s’han de rentar igual seus genitals cada dia a la dutxa. Les regles, les mateixes que en el cas de les dones: rentar amb la mà i utilitzar només sabó de pH 5’5. Antigament es creia que circumcidar evitava les infeccions urinàries, ja que en cobrir el prepuci el gland s’afavoreix l’acumulació a la base de restes de fluids, orina, semen, etc. Avui se sap que només cal rentar bé el penis per evitar la infecció i es reserva l’extirpació quirúrgica del prepuci als casos de fimosi, així com a algunes pràctiques religioses, com és el cas de jueus i musulmans.
Els genitals masculins tenen una olor particular, més intens que la resta del cos.
No s’ha de pensar que “fan pudor” i intentar tapar o dissimular l’olor amb desodorants corporals o perfums. Si es segueix una higiene correcta, l’olor no és desagradable sinó que sol ser un afrodisíac per a algunes dones. L’olfacte és un sentit irracional i l’olor va directe a la part més instintiva i íntima del cervell. Fan olor, precisament, per atraure les dones.
Respecte a l’olor, com la dona, l’home segrega habitualment durant l’excitació sexual un fluid pre-ejaculatori que pot anar des d’un parell de gotetes fins un veritable raig (una cosa que sol afectar un 20% d’homes segons l’investigador sexual Alfred Kinsey). Es creu que aquest flux, a més d’esperma en poca quantitat, conté feromones destinades a excitar a la dona. És important estar atent a l’olor habitual i la quantitat d’aquest flux per detectar qualsevol canvi. Conèixer els fluids corporals propis permet saber quan es produeix una alteració que pot denotar una malaltia sexual. Una bona manera d’eliminar possibles gèrmens és orinar i rentar-se els genitals abans i després de la relació sexual.
En rentar és important tenir present que si els testicles estan en una bossa “a part”, l’escrot, és per raons físiques importants: la seva temperatura ha de ser inferior a la del cos en un parell de graus per afavorir la producció d’esperma. És per això que en rentar-se no cal fer-ho amb l’aigua excessivament calenta. Això és important tenir-ho present, pares i mares, en banyar als nens. També les peces de roba excessivament ajustada perjudiquen la seva salut.
La roba folgada és la més indicada per a la salut d’aquesta zona, de cotó o fibres naturals que permetin la transpiració.
També per qüestió de temperatura no és convenient depilar aquesta zona amb cera calenta, encara que pot fer perfectament amb altres mètodes com la cera tèbia, la freda o fins i tot el làser. Tot i que aquest també produeix un efecte calor, s’assegura que està comprovat que no causa esterilitat. No obstant això, és important tenir en compte que és una zona de pell delicada i sempre és millor fer-se una prova prèvia per evitar edemes (cremades). En el cas de decidir realitzar tatuatges o pírcing al penis o els testicles, cal recordar que cal extremar la higiene i les precaucions i guarir-los cada dia després fer-se’ls, ja que triguen mesos a cicatritzar de forma definitiva. El mateix serveix per a les noies. A més, els pírcing poden provocar sagnats en mantenir relacions sexuals, de manera que cal ser molt curós amb la higiene per evitar infeccions.
Malalties sexuals, no corris riscos
Les malalties de transmissió sexual (MTS) són més freqüents del que puguis creure. Cal estar atent als senyals d’alarma i les petites alteracions en els genitals, ja que són tractables especialment en les primeres etapes. Una de les MTS més comuns, per exemple, és la uretritis no específica, que produeix ardor lleu en orinar i secrecions en el penis. En les dones es denomina infecció genital no específica i no sol presentar símptomes tret que hagi complicacions majors, com sagnats vaginals. Es cura amb antibiòtics com qualsevol altra infecció, però si no es tracta pot provocar esterilitat en ambdós sexes. És només un exemple de MTS, però ves sempre al metge si notes algun d’aquests símptomes:
·Ardor en orinar
·Irritació, picor, butllofes, èczemes, berrugues, nafres o taques a la zona genital. Flux genital anormal, tant per la quantitat com per la seva ·consistència, color o olor.
Si es diagnostica MTS cal abstenir-se de mantenir activitat sexual i tractar a tots dos membres de la parella o les persones amb qui es tingui o hagi tingut contacte sexual de forma habitual.
Font: ACPG / Bellesa Activa
