La història de les aliances i les arres

Els anells de boda o aliances són el símbol per excel·lència del matrimoni. El seu origen és pagà, tot i que l’església va acabar adoptant-lo entre els seus rituals.

En l’antic Egipte existia el costum d’intercanviar aquest tipus d’aliances, els anells tenien un significat místic que significava que les ànimes de la parella quedaven lligades.

Durant l’Imperi Romà es va mantenir el costum, els anells acostumaven a ser de ferro pel poble i d’or o plata per a les classes més privilegiades.

En el ritual catòlic s’acostuma a regalar, abans de la boda, un anell de compromís. Tradicionalment s’utilitzava l’or i els diamants per aquest tipus d’anells. Les aliances es posen en el dit anular, ja que la tradició vincula aquest dit amb el cor. L’anell no s’ha de treure mai i simbolitza l’amor de la parella.

Les arres són 13 monedes, 12 que simbolitzen els mesos que el futur matrimoni compartirà i una més que és per compartir amb els pobres. Les 12 monedes són d’or o plata i una de bronze o un material noble de menys valor. Tradicionalment les acostuma a pagar el padrí o la madrina. I les porten els nens a l’altar. En la cerimònia el nuvi les col·loca en la mà de la núvia, com a dot, regal en agraïment de la seva virginitat, o com a garantia de l’acord o promesa de matrimoni. Actualment molt poques parelles que es casen a Catalunya fan aquest ritual.

 

aliances arres historia aliances