/ Blog / Tradicions de boda. Coneix-les.

Tradicions de boda. Coneix-les.

Tot i que els nuvis actuals opten per fer un casament personalitzat i a mida, hi ha algunes tradicions que es mantenen. Algunes d’aquestes tradicions són:

L’anell de compromís: En l’antic testament ja veiem que es demanava la mà de la núvia amb un anell. Aquesta costum ha arribat fins els nostres dies. En el segle IX, el Papa Nicolas I, decreta que el fet d’entregar l’anell a la núvia és una declaració oficial de la intenció de casar-se.

Les aliances: La costum d’intercanviar les aliances durant la cerimònia ve de molt antic. En el segle XIII abans de Crist, els egipcis ja se les intercanviaven.

Portar l’aliança en el dit anular de la mà esquerra: A l’antiga Grècia es creia que la vena d’aquest dit es comunicava directament amb el cor.

Les arres: Són tretze monedes de plata, or i alpaca que el nuvi posa en mans de la núvia durant la cerimònia religiosa. La costum ve de l’antiguitat, quan les arres significaven dues coses: les propietats i els bens que el futur matrimoni compartiria i el regal que el nuvi li feia a la núvia en agraïment a la seva virginitat.

La diadema: Les diademes o corones que porten les núvies venen a significar que són “reines per un dia”.

Les amonestacions: És l’anunci públic del futur enllaç matrimonial, serveix per comunicar el casament a tothom per si hi ha algú que cregui que no s’ha de celebrar l’enllaç. L’emperador Carlemany va iniciar aquesta costum. Les amonestacions o avisos públics es penjaven a la porta de l’església per a què tothom pogués veure-les.

El padrí: Antigament el nuvi acompanyat d’un amic segrestaven a la núvia. Actualment, en algunes regions, existeix la costum de que el padrí reciti un vers a la núvia. A més, tambéi entrega el ram a la núvia.

El ram de la núvia: És una costum que prové dels sarraïns i va ser portada a Europa pels creuats. Els primers rams eren de flors del taronger i simbolitzaven la puresa. En l’actualitat, el ram el compra el nuvi i el padrí li entrega a la núvia a casa abans de la cerimònia. Existeixen moltes opcions de flors.

La marxa nupcial: És la música que obre i tanca la cerimònia religiosa. Prové de quan es va casar la princesa Victòria de Anglaterra amb el príncep Frederic Guillem de Prusia, la princesa va escollir les dues marxes: la marxa nupcial de Mendelssohn per a la seva entrada a l’església i l’opera de Wagner per a la sortida de l’església de la mà del seu espòs.

El pastís nupcial: Aquesta tradició neix de l’antiga Roma, els romans trencaven un pa per sobre del cap de la núvia com a símbol de la fertilitat. Els convidats recollien les miques i se les menjaven. Aquesta costum es va conservar fins a principis del segle XVII quan, a Anglaterra, es va pensar en fer petits pastissos que s’apilaven i que els nuvis havien de trepitjar. A mitjans del segle XVII es va canviar la idea per un pastis gegant. Aquesta idea ha arribat fins els nostres dies, quan els pastissos tenen diversos pisos. El pastís nupcial acostuma a entrar al saló amb una música de fons i els nuvis fan un tall simbòlic al pastis.

Tirar arròs als nuvis: Aquesta costum va començar a Europa a la Edat Mitjana i simbolitza el desig de que els nuvis tinguin molts fills. Últimament hi ha la tendència de llençar pètals de rosa.

Una cosa nova, una cosa vella, una cosa prestada i alguna cosa blava:
Una cosa nova simbolitza la vida nova que comença.
Una cosa vella significa el que es deixa enrere. Acostuma a ser una joia familiar.
Una cosa prestada simbolitza l’amistat.
Una cosa blava simbolitza la fidelitat. Acostuma a ser la lliga (ja que no es veu).

El vel: En l’època romana les núvies es cobrien el rostre amb el vel, que simbolitzava la puresa de la núvia. Actualment el vel es fa servir com a complement, tot i que en alguns països d’orient encara es fa servir per cobrir la cara de la núvia, que el nuvi encara no ha vist, i es retira el vel quan acaba la cerimònia.

L’entrega de la núvia: Antigament, quan la núvia es casava, el pare entregava al nuvi les propietats i possessions de la seva filla. Actualment l’entrega de la núvia a l’altar per part del pare simbolitza la conformitat i benedicció del matrimoni.

La lluna de mel: Els teutons, un poble antic germànic, celebraven el seu casament durant la lluna plena i tenien el costum de prendre alcohol durant trenta dies. Avui en dia, la lluna de mel simbolitza el període de temps posterior al casament i normalment els nuvis marxen de viatge de mel a llocs molt exòtics i romàntics.

Llençar el ram de la núvia: és una costum molt utilitzada als Estats Units. La núvia llença el ram entre les seves amigues i familiars solteres. A Espanya la costum és la d’entregar el ram a la persona que els nuvis han previst prèviament. També hi ha la costum d’entregar els nuvis del pastís a la parella que més aviat es casarà.

Passar per la porta amb la núvia en braços: Aquesta costum té els seus orígens en la tradició d’algunes tribus on no hi havia dones i  els homes havien de segrestar-les a pobles veïns, sense que aquestes poguessin trepitjar el terra amb els peus.

Situació dels nuvis a l’altar, la núvia a l’esquerra del nuvi: Aquesta costum prové de quan la núvia era segrestada i es temia que els familiars la rescatessin. El nuvi havia de tenir la mà lliure per si s’havia de barallar amb l’espasa.

La lliga: En el segle XV a França els convidats corrien darrera la núvia per treure-li la lliga. Amb el temps aquesta tradició s’ha conservat, però és el nuvi el qui li treu la lliga a la núvia i li regalen a la persona que han escollit prèviament.

Altres tradicions que també s’han conservat són: El nuvi no ha de veure mai el vestit de la núvia abans d’entrar a l’església o al jutjat. Actualment, ni el nuvi ni els convidats (excepte els més pròxims a la núvia) coneixen el vestit fins el mateix dia del casament. Les perles estan prohibides el dia del teu casament, ja que simbolitzen les llàgrimes i atreuen la mala sort durant el matrimoni. Dormir en llocs separats el dia abans del matrimoni. Tot i que s’estigui convivint junts, és millor que la nit abans del matrimoni els nuvis dormin en llocs diferents. Triar bé el dia del casament. El dimarts és el dia de Mart, déu de la guerra, per aquest motiu és millor evitar aquest dia. El número 13 correspon al dia de la mort, per aquest motiu també s’ha d’optar per qualsevol altre dia del mes.

Ah! No oblidis portar-li ous a Santa Clara si vols que no plogui el dia del teu casament.

 

 

tracidiones-bodas

Comments are disabled
Rate this article

Comments are closed.