/ Amor / Poema de boda

Poema de boda

Sovint, ja sigui per falta de temps o d’imaginació, és difícil trobar la poesia ideal per a la núvia. Us presentem quatre exemples de poesies que us poden ser d’utilitat.

La Núvia
La núvia, tota blanca,
demà al matí a les quatre.
Poques hores encara
abans de l’abraçada,
comiats i enyorances.
La núvia, per la cambra,
mostra les arracades
i els secrets de les capces.
La núvia, tota blanca,
demà al matí a les quatre.
Una mirada negra,
de sobte, entre les altres,
l’encén i l’aclapara!
Adéu, somrís de plata!
Adéu, cor de la mare!
A l’endemà, rosada
sobre l’estesa blanca.
La núvia, tota blanca,
demà al matí a les quatre.
Demà al matí, a l’alba.
Però aquella mirada
li furgarà la cara
i el cor i les entranyes!
Què donarà en donar-se?
només la pell, la galta,
i un somriure que amarga.
La núvia, demà, a l’alba,
però mai més com ara!

Josep Palau i Fabre

Himeneu
El matrimoni està determinat
Per l’amor purament
I simplement,
I aquesta és la gran prova que imposem
Al nostre amor.
Ni per curiositat, amb orgull
Ho declaro,
No hem visitat cap esglèsia,
Però si que ens parem en silenci
Davant aquests vells arbres.
El respecte al nostre amor
Fa abstenir-nos de tot
El que sigui un negoci
O un segell o un afront.
Ens aturem a l’entrada del bosc;
Ell acompanya digne, la pregària.
Ens inclinem en entrar-hi;
Res no ens destorba el pas.
Ens besem com dos pans sota la gran arbreda,
I així el sol senzill declara
Que som marit i muller.

Joan Brossa

Un prec (en les noces de S i M)
Ara que l’amor us porta
l’un cap a l’altre i que sembla
que el món ja no hi ha res més
fora d’aquest obsedir-vos
per poder tenir-vos sempre,
jo vull fer un prec als Celestes;
que ells us guardin de tancar-vos
al tris redós solitari
on l’Amor es desvirtua,
que ells us facin solidaris
del gran corrent de la vida,
generosos en la carn,
que a l’esperit dóna força,
i generosos de cor,
que a la carn dóna sentit.
Que allò que el Temps, que és voraç,
s’afanya a voler menjar-se
-fidelitat, alegria…-
vosaltres, amb força doble,
corrent més que ell, estimant-vos,
pugueu dur-ho al seu esclat.
Així el goig dels vostres cossos
en aquest Juny tan pletòric
serà de l’Amor penyora
en un Juny solar i etern.

Narcís Comadira

Epístola per a unes noces
Aquesta carta, que haurà d’ésser llegida,
no és de debò per ara, que és per més tard,
per al dia incert quan despertem a l’alba
perquè el son i el somni que descansa el cos
no pot seguir descansant-nos de la vida.
Vull que llavors recordem, dolç per l’enyor,
L’encontre –juguesca oculta del destí-,
els dubtes, la perplexitat, la sorpresa,
el voler i l’atzar que ens han dut aquí.
Vull que llavors recordem, amb un somrís,
les petiteses on la felicitat
s’atarda com un gat dròpol a la falda:
la tendresa en els menjars i els alcohols,
els llibres amics, espectacles que no
sempre és fàcil d’estimar i compartir.
Vull que aleshores recordem, sense esforç,
el que hem anat aprenent, com infants, dia
a dia: la placidesa de l’abraçada,
la seducció dels mots i el confort callat
d’anar creixent en un temps que són els nostres
perquè hem volgut acceptar-ne les tristeses,
les passions, l’espai fosc i el lent oreig
càlid del repte amable de viure junts.

Francesc Parcerisas

 

rosita

Comments are disabled
Rate this article
4.7 (93.33%) 3 votes

Comments are closed.